Crònica. Divendres 30 d'agost. Ahir, assemblea productiva i a tornar a començar!

Ahir, a les sis de la tarda a les piscines del Casal, hi va haver una nova assemblea per posar-nos al dia després de festa major d'Igualada. Es van parlar de moltes coses, entre d'altres, es va valorar com havien anat les activitats de festa major, com estava l'espai, com anava el treball de les comissions i es va començar a treballar el planning del funcionament del Casal de cara a la tardor-hivern. De moment, s'està treballant per trobar un dia de la setmana per a fer l'assemblea setmanal (de divendres a diumenge, probablement, un vespre) i, properament, es decidirà quins dies s'obre el Casal i en quin horari. 

Molta feina a fer però amb bona companyia es tirarà endavant. I aquí us deixem amb l'imatge de la seixentena de persones que vam compartir el dinar a #ocuppyLARAMBLA!

Crònica. Dilluns 26 d'agost. Adéu festa major... tornem-hi!

Avui ha acabat la Festa Major i, després de les activitats fetes, ens torna a tocar posar-nos a la feina. Dijous al vespre (19h) torna a tocar fer Assemblea (ja que durant el periode de Festa Major no se n'havien fet) per parlar dels espais, de les tasques de les comissions, de les properes activitats del Casal, de les entitats que entraran a formar part del projecte... 

I tornarem a la feina amb un somriure a la boca. El Casal va prenent forma i, també, color! Veniu i veureu el mural del bar i, entrant per la porta metàl·lica del Carrer Sant Josep 36 podreu veure el fantàstic mural de l'imatge. 

Crònica. Diumenge 25 d'agost. El Casal, molt visitat durant la Festa Major!

Durant aquests dies de Festa Major d'Igualada hem rebut visites de gent procedent de tot arreu i que, aprofitant que venien de gresca a la ciutat, han volgut conèixer el projecte. Bascos, lleidatans, manresans, vilafranquins... i alguns igualadins que encara no havien vingut! I és que els joves del Casal no hem descansat aquesta Festa Major! I, com podeu veure a l'imatge, ens hem fet veure també!

Crònica. Dissabte 24 d'agost. Compartir dona gustet! #ocuppyLARAMBLA

Avui hem fet paella per 60 dels joves implicats al Casal i es diu ràpid cuinar per 60, quina feinada han tingut els cuiners del Casal. Molt bon ambient i molt bona companyia dinar acompanyats de centenars de famílies i colles a la Rambla amb la Coll@nada. Ben alimentats com es pot veure a la imatge, hem ocupat per una estona la Rambla! #ocuppyLARAMBLA

Crònica. Divendres 23 d'agost. Demà, vine a dinar amb nosaltres!

Demà:

Dissabte 24 d'agost

13.30h.- Dinem juntes (#ocuppyLARAMBLA)
Anem juntes al Fes-ta el Dinar. Apunta't al Casal!

Crònica. Dijous 22 d'agost. El Casal, de colors!

Des de ben d'hora avui hi ha hagut ambient amb famílies i joves pintant un mural al bar del costat de la pisicina del Casal així com un altre a la porta d'entrada del Carrer Sant Josep 36. Anem posant-hi color a un edifici que era gris i trist. Omplim de vida el Casal, omplim de vida la ciutat! I ho fem a ritme de músics tant grans com els d'avui al Casal.

Imatge del vermut musical a les piscines del Casal

Crònica. Dimecres 21 d'agost. Demà, vine a pintar i a fer el vermut al Casal!

Demà:


Actes del Casal:Dijous 22 d'agost

9h.- Pintem el Casal (1a jornada oberta de murals)Per participar-hi, envia email a: joves.igualada@gmail.com

12.30h.- Vermut musical

Què necessitem?Per a l'activitat de demà necessitem pintures i material per pintar (rodets, pinzells, rasquetes...), si en teniu de sobres i ens en voleu donar, porteu-ho al Casal.


I, dijous al vespre, potser ens podreu trobar en aquest escenari. Aneu a la Cigronada de la Coll@nada i us emportareu una sorpresa!

Crònica. Dimarts 20 d'agost. Els joves intentem iniciar el diàleg amb l'Església

Avui dimarts, l'endemà de l'inici de la festa major d'Igualada, els joves del Casal fem públic que hem enviat cartes als responsables de les parròquies de la Sagrada Família i Santa Maria, així com al bisbe de Vic, proposant-los iniciar el diàleg. Ho fem públic per tal que la ciutadania estigui informada del que esperem sigui l'inici de les converses entre el col·lectiu de joves i la propietat per tal d'arribar, quan abans millor, a punts d'entesa que siguin beneficiosos per les dues parts, i sobretot, pel conjunt de la població de la ciutat. 



Tot seguit, el contingut exacte de la carta:

Benvolgut _________________,

un col·lectiu de joves d'Igualada, activadors de l'espai de les antigues piscines del Casal, ens dirigim a vostès a fi de poder trobar-nos i dialogar sobre el futur del nostre projecte.

Per una banda, entenem que d'entrada pot resultar difícil acceptar el projecte ja que el mitjà que hem utilitzat per aconseguir l'espai, és a dir, l'ocupació, no ha estat interpretat per tothom de la mateixa manera. Per aquest motiu us agrairíem que escoltéssiu la nostra proposta a fi de poder compartir amb nosaltres diverses opinions i arribar a un consens. De la mateixa manera que estem disposats a dialogar amb tothom, ja que el projecte és obert. Així doncs, ens agradaria molt que ens poguéssim trobar per tal d'iniciar aquest procés de diàleg.

Per acabar només cal dir que ens agradaria que ens poguéssiu donar un vot de confiança i, d'aquesta manera, ambdues parts poder dur a terme un procés de diàleg el màxim d'obert, transparent i democràtic.

Gràcies per a la seva atenció, esperem la seva resposta (poden fer arribar la resposta personalment algun vespre o via carta al mateix espai de les piscines del Casal).

Joves d'Igualada

Crònica. Dilluns 19 d'agost. El tríptic del Casal!

A partir d'avui, podreu trobar el tríptic del Casal de Joves d'Igualada als principals actes de la Festa Major d'Igualada (Hereu i Pubilla, Cigronada, Fes-ta el dinar i Jocs Bèsties):

Per cert, si durant aquests dies visiteu el Casal i voleu saber com estava abans, aquí us en deixem algunes fotografies: 

Crònica. Diumenge 18 d'agost. I qui mana aquí?

I qui mana aquí?

Una de les preguntes habituals sobre el Casal és si hi ha algú "que tiva del carro", "que mani", un lideratge clar i visible, si hi ha liders, o qui és "la cara visible". Bé, el lideratge al Casal no es concentra en una persona ni en un grup reduït de persones. No hi ha una cara visible: hi ha desenes de cares visibles que, ben aviat, esperem que siguin centenars. I si per "qui tiva del carro" volen saber qui mana, la veritat és que s'equivoquen. De manar, només mana l'assemblea. Evidentment, hi ha diferents ritmes de treball i compromís, però s'ha demostrat en les primeres setmanes del Casal que la gent hi dedica el temps quan pot i les persones que s'hi van deixar la pell la primera setmana, segurament, la tercera setmana han pogut descansar i a l'inversa. Per resumir, al Casal no hi mana ningú, són les decisions de l'assemblea les que marquen el camí que seguirem en el futur, no la voluntat d'un o varis líders.  

A propòsit del tema, aprofitem per compartir una reflexió que escriu Toni Olivé en relació al lideratge col·lectiu citant-nos a nosaltres, a la Coll@nada i el Casal La Teixidora (l'article original aquí):

Lideratge col·lectiu

Qui mana a...?", pregunto, referint-me a moviments i entitats de joves d'Igualada, com La Collanada, La Teixidora o el Casal de Joves d'Igualada. "Què vols dir?", em responen amb una barreja de sorpresa i perplexitat, com si la pregunta no fos pertinent. "No hi mana ningú...", em contesten finalment. "O sigui, que les coses es fan soles...", remato jo. Amb la cara m'estan dient que em faig gran. O, millor dit, que ja sóc gran.

Després d'anys de llegir llibres i articles sobre leadership i sobre management, d'explicar-ho als alumnes a classe i de practicar-ho amb foc real com a directiu en diverses empreses, se'm fa difícil entendre que les organitzacions, per petites que siguin, puguin funcionar sense líders, sense persones que "portin la veu cantant" i prenguin decisions, sense juntes directives, càrrecs i organigrames.

Sempre hem sostingut que les organitzacions necessiten lideratge. Els líders són els responsables que les coses s'esdevinguin. A les organitzacions convencionals, aquesta responsabilitat recau en una persona física, sense la presència de la qual s'entén que les coses no s'esdevenen. Es parteix de la base, doncs, que les coses no s'esdevenen soles.

Segurament s'està produint un canvi de paradigma. Hi ha organitzacions, i no només les organitzacions de joves de la meva ciutat a les quals em referia a l'inici, que poden funcionar perfectament sense un lideratge personal. Les coses s'esdevenen segons la voluntat de la majoria sense que calgui la presència d'estructures formals de poder i persones "que manin".

Algú pot pensar que moltes organitzacions no podrien funcionar amb lideratges col·lectius. Però a qui pensi això se li pot respondre que n'hi ha moltes que tenen lideratges personals i tampoc no funcionen. El mateix argument es pot aplicar a la manca de compromís. De persones amb poc compromís, que hi són però que no fan res, n'hi ha tant a les organitzacions dirigides per individus com a les organitzacions assembleàries.

D'altra banda, que en aquest tipus d'organitzacions hi hagi un lideratge col·lectiu o difús o disseminat no implica que no hi hagi òrgans de govern ni que no hi hagi cap mena de formalitat. Les decisions es prenen en assemblea, s'aixeca acta de les reunions, les persones es comprometen a fer coses i se suposa que després responen del compliment d'aquests compromisos davant de la mateixa assemblea.

Segur que s'està produint un canvi de paradigma, i aquestes noves formes de lideratge que estan emergint s'estendran a organitzacions més grans i més complexes. I m'agradarà estudiar-les.

Crònica. Dissabte 17 d'agost. Què vol dir que ens autogestionem?

El projecte del Casal, com us podeu imaginar, no és una font de diners que no s'acaben mai, ben al contrari. Per rehabilitar l'espai s'han de fer forces inversions per tal que torni a tenir vida i, malgrat que la mà d'obra és voluntària i té una energia constant, sovint ens trobem amb la necessitat de comprar el material que no podem reaprofitar ni reciclar. Passa sovint perquè quan no és un fluroscent que no funciona, és la necessitat de comprar escombres i pales o tela per fer pancarta. Aquest és el dia a dia, i llavors, molta gent es pregunta, i d'on surten els diners llavors?

De l'antic edifici, un dels pocs usos que hem mantingut (ja que banyar-nos a la piscina i fer catequesi, de moment, no ho farem) és el del bar de costat de la piscina gran del Casal. Es tracta d'una barra on venem refrescos (cola, taronjada i llimonada) i cervesa a preus populars (1,5€) i els beneficis de la venda podem financiar totes les despeses de rehabilitació. Oci al servei d'un projecte. A més a més, per aquelles persones que ho desitgin, també hi ha un pot per fer donatius al projecte. Vaja, que de maneres de col·laborar n'hi ha moltes: netejant l'espai, fent un donatiu o fent un refresc! Tot ajuda!

ABANS: Així estava el bar.

DESPRÉS: Molta vida al voltant del bar de la piscina!

Crònica. Divendres 16 d'agost. Ben aviat, un tríptic explicatiu del Casal!

Estem acabant el tríptic sobre el Casal per resoldre els dubtes que puguin tenir els ciutadans d'Igualada del projecte:

- Qui som?
- Quin projecte tenim?
- D'on va sorgir la idea?
- Què vol dir que ens autogestioneu?
- Per què ocupeu?
- Què fareu a partir d'ara?

Si teniu preguntes, no dubteu a fer-nos-les arribar via e-mail (joves.igualada@gmail.com) o, directament, venint a visitar-nos al Casal.

A falta d'alguns retocs, la portada del fulletó del Casal

Crònica. Dijous 15 d'agost. Què necessitem? Ens ajudeu?

Què necessitem?
Per a l'activitat del proper dijous de la festa major d'Igualada necessitem pintures i material per pintar (rodets, pinzells, rasquetes...), si en teniu de sobres i ens en voleu donar, porteu-ho al Casal!  

Ens ajudeu a fer el tríptic?
Estem redactant un tríptic sobre el Casal per resoldre els dubtes que puguin tenir els ciutadans d'Igualada del projecte:
- Qui som?
- Quin projecte tenim?
- D'on va sorgir la idea?
- Què vol dir que ens autogestioneu?
- Per què ocupeu?
- Què fareu a partir d'ara?

Si teniu preguntes, no dubteu a fer-nos-les arribar via email (joves.igualada@gmail.com) o, directament, venint a visitar-nos al Casal.

Crònica. Dimecres 14 d'agost. La seguretat

La seguretat, des del primer moment, va ser un dels temes fonamentals de debat entre els joves. Fa uns anys, la piscina gran del Casal plena d'aigua era fantàstica, però ara buida representava un problema pels seus quatre metres de desnivell sense barreres. 

ABANS: Així estava la piscina (mireu quanta brutícia!)

DESPRÉS: valles i, sobretot, xarxa de seguretat per amortiguar caigudes

A més a més, també es va limitar l'accés a determinades zones on hi pot haver major risc pel visitant com en els casos de les fotografies següents:

Crònica. Dimarts 13 d'agost. Per festa major, continuem contruint el Casal!

Per festa major continuem construint EL CASAL DE JOVES!

Actes del Casal:
Dijous 22 d'agost
9h.- Pintem el Casal (1a jornada oberta de murals)
Per participar-hi, envia email a: joves.igualada@gmail.com

12.30h.- Vermut musical


Dissabte 24 d'agost
13.30h.- Dinem juntes (#ocuppyLARAMBLA)
Anem juntes al Fes-ta el Dinar. Apunta't al Casal!
COMPARTIR DONA GUSTET!

Crònica. Dilluns 12 d'agost. Oh, benvinguts, passeu, passeu!

Avui, 12 d'agost, és el Dia Internacional de la Joventut. Segons l'ONU, "és necessari promoure entre els joves els ideals de pau, el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals, la solidaritat i la dedicació per aconseguir el progrés i el desenvolupament". Avui, un dilluns d'estiu a falta només una setmana de l'inici de la Festa Major d'Igualada, és un bon dia per baixar al carrer, acostar-se a les piscines del Casal i implicar-se en el projecte venint a l'assemblea. Us esperem a les vuit del vespre a les piscines del Casal! 

"No et limites a contemplar 

aquestes hores que ara venen,

baixa al carrer i participa.

Participa en el ball, la festa.

Dóna les mans al teu germà.

No podran res davant d'un poble

unit, alegre i combatiu."

(Vicent Andrés Estellés)

Crònica. Diumenge 11 d'agost. Quins dies us trobeu?

Quins dies us trobeu?

Assemblea:
Cada dilluns i dijous a les vuit del vespre al Casal. Són obertes, és a dir, hi poden assistir totes aquelles persones que ho vulguin. Acostumen a realitzar-se a costat del bar de les piscines del Casal, hi participen habitualment una trentena de persones, és guiada per una persona que fa de moderador seguint un acta i es tracten temes com: activitats del Casal, seguiment de la feina feta de rehabilitació de l'espai, relació amb la propietat, relació amb els veins...

Tasques de rehabilitació:
Cada dimarts a partir de les set de la tarda al Casal. En funció de les feines que s'han decidit prioritzar en assemblea es reparteixen les tasques també, és clar, en funció de les persones que voluntàriament dediquen el seu temps a rehabilitar l'espai. 

Comissions:
Cada dimecres a partir de les set de la tarda al Casal. Cada comissió (comunicació, barri, espai...) parla de les tasques que li pertoquen organitzar des de la seva comissió. 

Crònica. Dissabte 10 d'agost. El casal: un projecte col·lectiu

Un projecte col·lectiu com el del Casal de Joves d'Igualada implica la participació de desenes de joves. Hores i hores dedicades a un projecte que creuen necessari. Un projecte col·lectiu del jovent i per al jovent. I obert a la ciutat. Aquest és el Casal de Joves d'Igualada. 

Horari dels primers dies a les piscines del Casal

Crònica. Divendres 9 d'agost. Música i més música

Música i més música. Músics d'Igualada, de la resta de la comarca de l'Anoia i d'arreu s'han interessat pel Casal. Diuen que pels músics l'ambient del lloc on toquen és fonamental. I s'hi deuen trobar a gust a les piscines del Casal perquè dia a dia anem confirmant concerts de música en directe pels mesos d'agost, setembre i octubre. De moment, us avancem alguns dels artistes que vindran. El dia i l'hora en que tocaran esperarem a fer-ho públic fins a tenir un calendari de totes les activitats. Mantingueu-vos "al loro", ben aviat l'agenda d'activitats de les piscines del Casal!

Artistes que actuaran a les piscines del Casal:

 El poeta igualadí Marc Freixas i el seu germà, el cantautor Cesk Freixas (http://blocs.mesvilaweb.cat/ceskfreixas), ja han confirmat la seva predisposició a actuar a l'espai. En un emocionant discurs, a la Festa Major d'Argençola, el Cesk va recolzar als joves implicats en el projecte i va animar a construir una societat millor des de baix i fent-ho entre totes.  

El grup de música "Yes, we kant" també han confirmat la seva voluntat d'actuar a l'espai. Música festiva però amb molt de contingut, el grup de música va recolzar l'ocupació  i va confirmar la seva actuació a les piscines del Casal. Pels que no vau poder veure "Yes, we kant" al festival de Ganjautors 2013 el passat mes de juliol, us deixem l'enllaç: https://www.facebook.com/pages/El-grup-popularment-conegut-com-Yes-We-Kant-Immanuel/84577458826 

Crònica. Dijous 8 d'agost. Calor

Els dijous, i els dilluns, és dia d'assemblea a les piscines del Casal. És el moment de compartir opinions, debatre i arribar a consensos, de posar al dia les tasques fetes de rehabilitació de l'espai, d'exposar la feina de les comissions... Assemblees que, habitualment, s'allarguen i és que hi ha moltes coses a decidir. Vine i suma't al projecte, tu també hi tens coses a dir perquè tu també en formes part!

Els joves implicats resguardant-se del sol en plena assemblea

Crònica. Dimecres 7 d'agost. I si vinc, quina feina podré fer?

I si vinc, quina feina podré fer?
La primera i la segona setmana les tasques bàsiques van ser de retirada de deixalla (principalment, de l'edifici central -associació de víudes-), de desbrossament (herbes que ocupaven bona part dels espais) i de rehabilitació dels espais (neteja i acondicionament dels diferents espais). 

De feina n'hi ha, però, per donar i per vendre. Habitualment, a les assemblees es marca una llista de prioritats de tasques a fer: netejar un espai, trobar mobiliari, retirar la deixalla... Aquestes són només algunes de les tasques que habitualment tenim a la llista de feines a fer. De feines, n'hi ha per a totes les persones que vinguin a l'espai. 


I quin dia puc venir a donar un cop de mà? 
Si cada dilluns i dijous es fa assemblea, els dimarts és el torn de les tasques de rehabilitació de l'espai. Amb la llista de tasques a fer decidida a l'assemblea anterior i tenint en compte el nombre de voluntaris d'aquell dia, es decideix quina tasca fa cada persona i ens posem mans a la feina. 

Qui vulgui animar-se a col·laborar pot venir els dimarts a les set de la tarda a les piscines del Casal o qualsevol dia (matí o tarda) concertant amb algun dels joves la possibilitat de venir a treballar-hi.

Podar la valla vegetal va ser una de les primeres tasques

A l'esplanada de la piscina hi havia una gran quantitat de brossa i herba

Crònica. Dimarts 6 d'agost. Un casal per a la ciutat

El dimarts 7 d'agost, les piscines del Casal portaven ja divuit dies obert a la ciutat. 

L'ocupació de l'espai, com algunes persones van voler anomenar la nostra acció, va generar molt debat a la ciutat i la resta de la comarca de l'Anoia. El nostre projecte va nèixer amb la voluntat de poder donar espai físic als somnis dels joves i, per fer-ho, el projecte passava per aconseguir un espai. I per això, nosaltres vam decidir alliberar l'espai de les piscines del Casal i obrir-lo a la ciutat. I aquí la semàntica hi té un paper important.

Des de bon principi hem considerat la nostra acció com l'alliberament d'un espai. Estem ocupant, d'acord, però considerem que defineix molt millor el projecte la paraula alliberar. Podríem haver entrat a l'espai i no haver-ne obert les portes, no haver intentat que la gent hi entrès a conèixer el projecte i, en definitiva, haver-nos quedat a dintre i utilitzat l'espai per a ús propi. Però la nostra proposta no va per aquí. Des del primer minut d'entrar a l'espai vam voler obrir el Casal a les persones que passaven pel carrer per tal de que poguessin veure com estava i qui eren i què volien les persones que hi havien entrat. Entrar a un lloc per obrir-ne les portes. Aquesta és la nostra proposta. Convertir un espai tancat i abandonat en un espai viu i ple d'activitat. Per això conjuguem més el verb alliberar que ocupar. 

Abans de la nostra entrada les piscines del Casal eren un espai abandonat. Ara són un espai per a la ciutat. Els canvis costen d'acceptar però creiem que aquest canvi ha estat positiu per a la ciutat d'Igualada. Creiem que els ciutadans d'Igualada es mereixen poder utilitzar un espai com aquest. Per això ho hem fet. I si per canviar la realitat hem entrat en conflicte amb la llei serem consequents i acceptarem les conseqüències que tinguin les nostre accions. Joves sí, coherents també. Som conscients de la responsabilitat que tenim de canviar la realitat que ens envolta: volem fer de la nostra ciutat un lloc millor on viure. Juntes podem, juntes ho aconseguirem!   

"Si somiem sols, només són somnis;

si somiem plegats, els somnis es poden fer realitat."

(Cora Wells)

Crònica. Dilluns 5 d'agost. Què hi fareu al Casal?

Cada dia ens arribem preguntes diverses i aquest diumenge ens n'ha arribat una que moltes persones poden tenir: què hi fareu al Casal? Quines activitats hi haurà? El nostre projecte, que vàrem titular "Els nostres somnis necessiten espais", té la voluntat de poder oferir espais a aquelles persones i entitats que ho necessiten. Però, a més a més, a les assembles s'ha proposat també fer activitats pròpies o poder deixar l'espai perquè altres persones facin activitats obertes al públic al mateix espai. Per tant, la pregunta queda a l'aire, què hi fareu al Casal?

Així, a grans trets, podem dir que l'espai de les piscines del Casal servirà per:
- Programació sociocultural (xerrades, activitats culturals, cicles de cinema...)
- Espai d'assaig pels grups de cultura popular i grups de música
- Espai de trobada d'entitats i col·lectius
- Biblioteca popular
- Espai d'intercanvi d'objectes
- I també hi ha sobre la taula la possibilitat de crear horts urbans, rocòdrom, ludoteca...

Tenim l'espai, ara ens cal omplir-lo de vida. Què hi voleu fer? Quina proposta tens? Si voleu animar-vos a fer propostes o a utilitzar l'activitat podeu venir a les assemblees dels dilluns i dijous a les vuit del vespre o envieu un correu electrònic a joves.igualada@gmail.com.

Imatge del primer dia d'ocupació: moltes propostes per omplir un espai de vida!

Pancarta del primer dia d'ocupació: espais per somiar, participar, lluitar...

Algunes propostes fetes per alguns joves el primer dia

Crònica. Diumenge 4 d'agost. Cinema a la fresca

Després de dues setmanes a l'espai, diumenge 4 d'agost va arribar el moment de la primera activitat sociocultural oberta a la ciutat que feiem des del Casal. Portàvem molts dies d'assemblees i música en directe però no ha estat fins aquest diumenge que hem fet la primera de les activitats obertes a la ciutat, gratuïtes i, com sempre, amb sentit crític i voluntat de transformació social. Tal i com ens va proposar un grup de joves de la ciutat, vam projectar la pel·lícula "Los edukadores", una pel·lícula que va estrenar-se l'any 2005 amb una forta càrrega ideològica al darrere.

La pel·lícula, que protagonitza l'actor Daniel Brühl, és la narració de la vida de tres joves anticapitalistes que pretenen amb les seves accions canviar la realitat que els envolta. Una història potent d'ideals i amor i que no va deixar indiferent a ningú (més informació sobre la pel·lícula AQUÍ).

Crònica. Dissabte 3 d'agost. Música i més música

Des del primer dia han estat molts els músics que han passat per l'espai de les piscines del Casal. No tenim ni un duro i no els hem pogut res amb diners, però, en canvi, ja han passat quatre grups de música per l'espai. La música en directe és cultura de qualitat i són ben pocs els espais que a Igualada acullen música en directe (La Bastida, Hot Bluess...). Per això, en part, també s'ha creat el projecte: per oferir espais a aquelles persones que fan de la música la seva passió. Espais per poder assajar (sense molestar els veïns!) i, també, un fantàstic "escenari" perquè els grups puguin demostrar el seu talent musical! 

Si teniu o coneixeu algun grup de música que no té espai per assajar, no ho dubteu, animeu-vos a venir a l'espai de les piscines del Casal i trobarem un lloc on podeu assajar! 

Imatge d'un dels grups de música que han passat pel Casal

El cantant de rap Hugkakke va ser el primer en actuar al Casal!

Imatge de la gravació d'un videoclip de Steve Smyth

Crònica. Divendres 2 d'agost. Rafa Moya: Espai per als somnis

En Rafa Moya, en el seu blog, ens ha regalat un bonic text sobre l'espai per als somnis. Moltes gràcies Rafa, sempre caminarem plegats!

"La seva mare sempre li deia que havia de compartir-ho tot. Encara recorda quan li va treure aquell ninot de les mans per donar-ho al seu cosí i després l’enrabiada que va tenir, però també recorda com mesos després ell mateix li va regalar l’osset de peluix. En Xavier estava pensant tot això, quan baixant pel Passeig va observar un edifici nou amb tots els pisos buits i va pensar en tots aquells que han hagut de deixar els pisos i tornar a les cases dels seus pares, o en els desnonats, fins i tot en els que se suïciden. A Catalunya hi ha uns quatre-cents mil pisos buits mentre milers de famílies els necessiten. S’ha de compartir tot, li deien els seus pares. En Xavier va accelerar una mica el pas per no quedar-se enrere. A Catalunya durant el primer trimestre de 2013 es van realitzar gairebé cinc mil desnonaments executats.

En Xavier gairebé va ensopegar amb un nen tot despistat i no va poder evitar recordar-se del col•legi. Ell no havia estat un perfecte estudiant tot i que mai va suspendre cap assignatura, però no importava, el seu pare sempre li deia que l’important era aprendre i no competir. No és important treure les millors notes sinó aprendre i ajudar els altres. En Xavier sempre havia volgut estudiar belles arts, però finalment va triar el camí de les ciències per estudiar enginyeria. No podria viure de l’art, algú l’havia convençut. Per triomfar has de tenir una bona feina on guanyis molts calés, una bona casa, un bon cotxe. Has de poder passejar per la Rambla amb dignitat, ser algú en aquesta vida, un emprenedor modern, tenir molta pasta, molta pasta, solament així seràs un triomfador, ah!, i sobretot callar i obeir. Just en aquest moment es va creuar amb altres joves que el van mirar amb menyspreu. Per què hi ha gent que no fa res? Per què continuen com si no passés res? Com poden quedar-se de braços plegats? I en Xavier va pensar en la indiferència de la població alemanya durant el nazisme, però no volia ser massa cruel ni massa injust, simplement eren uns inconscients, no s’adonaven o no volien adonar-se’n.

El seu pare sempre li deia que havia de ser molt crític. Però, en aquest mon sembla ser que per triomfar cal empassar-se de tot, ser un home respectable i complir la llei. La llei, immutable, la llei dels poderosos, la llei que marquen els polítics al servei dels mercats financers. Has de lluitar dins de la legalitat, diuen alguns, Dins de què? Quina legalitat? L’actual? La que permet trepitjar el dret a una vida digna, a una feina, a un habitatge? La que permet que la crisi la paguin els mes febles. No ho entenia i negava amb el cap.

A meitat del passeig el grup de joves es va parar davant de les piscines del Casal, propietat de l’Església. No pot ser. Ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, diuen els evangelis. Què estrany? Com pot ser que l’Església encara no hagi donat el local als pobres, com a mínim a la ciutat. Segurament seran a punt de fer-ho i el Xavier va riure de la seva ocurrència. L’església dels pobres, és trist i dóna ràbia.

Eren pocs, uns quaranta, però estaven decidits. Se sentien responsables del seu futur. Van creuar el carrer aturant els pocs cotxes que pujaven cap a l’estació vella. No podien tolerar heretar un món de merda. Tal vegada, el pitjor dels mons, absolutament buit de valors. Perdó, fals, hi ha un valor, sempre ens quedarà el consumisme i les seves esglésies i el Xavier va pensar en els centres comercials en el Rec Stores, ui que bonic! Què has fet tu al món a part de consumir i treballar?, res, res, res. I la democràcia malalta i segrestada pels mercats financers. Un món de merda va pensar en Xavier. Però és que ni tan sols ja poden aspirar a ser un robot més. Sense casa, sense feina, sense pasta, quin futur ens espera? es preguntava en Xavier. Per primera vegada serem la primera generació que visqui pitjor que els pares. S’ha acabat l’estat del benestar, s’ha acabat l’educació i la sanitat pública, s’ha acabat la igualtat d’oportunitats. Moltes gràcies, senyors, esta és la vostra herència estimats adults, estimats polítics, estimats pares, podeu estar molt orgullosos.

Van parar just a la porta, solament faltaven uns passos. En Xavier va dubtar, sabia que no seria fàcil, que el criticarien, li dirien que és un demagog, un idealista, un lladre, un ingenu, un antisistema, Però, es que algú defensa aquest sistema?. No, no serà tan fàcil, no serà tan simple com havia pensat. Es va quedar enrere. Era l’últim, va pensar llavors en el nom que posarien al Casal, espai per als somnis, somiar, canviar el món, paraules per a molts buides de significat, grapejades, però per a ell paraules que signifiquen el què signifiquen, i els que no hi creguin, que callin, que no abarateixin el somni. Canviar el món, no és fàcil, ni bonic, és una responsabilitat i una necessitat. Punt. I en aquest moment el Xavier va pensar en el seu pare, què diria el seu pare? Havia mort  feia un any en ple malson de la crisis, va morir trist i Xavier va recordar que mesos abans de la seva mort, un dia mentre paraven taula, li va mirar al ulls i li va dir, Xavier solament vull que siguis una bona persona. Això és el que pensava fer, ser una bona persona, va donar una puntada de peu al món i va obrir una porta a l’esperança."

Crònica. Dijous 1 d'agost. Art amb missatge

Des del primer dia d'ocupació, l'espai ha acollit molta vida. Transformar un espai abandonat i tancat durant molts anys en un espai per a fer-hi un centre social obert a la ciutat no és tasca fàcil. L'espai comú, el treball colze a colze i, sobretot, la creativitat dels que hi participen fan que s'hagin plasmat propostes artístiques molt boniques. Art urbà, de carrer i sempre amb missatge.

Tot seguit, algun exemple d'expressions artístiques del Casal:

Cel rogent, pluja i vent... O, també, cel rogent al casal del jovent!

Crònica. Dimecres 31 de juliol. Horari

Cada dia, ciutadans d'Igualada i de la resta de la comarca de l'Anoia ens fan arribar preguntes. Avui responem sobre l'horari:

Quins dies obriu el Casal?
Els dilluns i dijous hi ha assemblea a les vuit del vespre. La resta de dies el Casal obre a les sis de la tarda tot i que si alguna comissió de treball del Casal, entitat o persona ho desitja demanant-ho també es pot obrir més enllà d'aquest horari. Tot i així, la hora de tancament del Casal si que és invariable ja que per no molestar el descans del veïns s'intenta fer silenci a les 10 de la nit com a màxim. 

A més a més, avui us volem mostrar una imatge molt especial. D'arreu ens arriben missatges de suport molt entrenyables. Aquest ens arriba de l'altre banda de l'Atlàntic i ens convida a viure l'experiència amb la màxima dignitat possible. Merci pel suport!

Crònica. Dimarts 30 de juliol. I amb la propietat, heu parlat?

Des de l'entrada a les piscines del Casal molta gent ens ha preguntat per la relació amb l'Esglèsia, propietaria de l'espai. Tot seguit responem algunes preguntes:

Vau demanar permís? 
No. L'entrada al Casal, com bé va explicar l'Esglèsia igualadina en el seu comunicat, es va fer sense petició prèvia. Vam decidir entrar a l'edifici sense demanar permís perquè vam creure que la resposta per part de la propietat no seria la que esperàvem. 

Heu intentat dialogar?
Sí. Mitja hora després de fer pública l'ocupació, a les vuit del vespre del dissabte 20 de juliol, vam convidar a un destacat membre de l'Esglèsia igualadina a parlar amb els representants dels joves del Casal i amb els advocats dels ocupants. Ell s'hi va negar totalment. 

I ara què, continueu volent iniciar el diàleg?
Sí, rotundament sí. La voluntat per part dels joves ha estati és negociar amb la propietat i si és possible arribar a un acord quan abans millor. No entenem que hi hagi cap més alternativa. Volem dialogar i per això vam instar al departament de Joventut de l'Ajuntament d'Igualada a fer de mediador entre els joves i la propietat, possibilitat que va ser rebutjada per part de la regidoria. I en les properes setmanes la voluntat és fer arribar per escrit el projecte als tres responsable de parròquies igualadines i demanar una reunió per de començar a dialogar.

__________________________________________________

Ah! I per acabar us deixem amb les paraules del Papa Francesc durant el viatge al Brasil -"els joves han d'atrevir-se a anar a contracorrent. Atreveixint-se a ser feliços!"-. Això intentem. Per això vam entrar a un espai que feia anys que no tenia cap ús per poder-li donar vida: espais per a les entitats, espais pels joves... Vam entrar a un local deixat i en desús i en deu dies li hem donat vida i n'hem netejat una bona part. I, per si no queda clar, nosaltres si que ens atrevim a ser feliços: estem convençuts del que fem, per això seguim. I seguirem.


Notícies relacionades: 
Els ocupants de les piscines no van parlar prèviament amb l'Esglèsia (Anoiadiari, 23.07.13)

Crònica. Dilluns 29 de juliol. Seguim, seguirem

Des de que vam començar el projecte de reobertura del Casal d'opinions sobre el nostre projecte n'hem tingut de tots els gustos. No criticarem mai a ningú per opinar, ben al contrari, si estem fent això també és per crear debat i que la gent es pregunti per què aquest espai ha estat tants anys desocupat i sense activitat. Tot seguit, us deixem algunes de les opinions contràries al projecte i també de persones que fan preguntes sobre el projecte. Com sempre, convidem a aquestes persones i a tota la ciutadania a venir al Casal i compartir també les opinions amb nosaltres directament. Junts construim el somni, merci també a vosaltres per ser crítics amb el nostre projecte, de la vostra opinió també n'aprendrem!

Article Anoiadiari. Llums i ombres (Jaume Ortínez i Carles M. Balcells): Xavier Badia. Trio Nèixer. Ferran Bosque. Fleca Flaqué. Correfoc entrenyable. Camp de treball a Argençola. Jamstores. "Súmate". Excés de zel. Bústiques molt limitades. Amb o sense reglamentació. Una ocupació.


Article Anoiadiari. El túnel del temps (Toni Olivé)


Editorial Anoiadiari. El que de debó es imperdonable de l'ocupació de les piscines del casal


Twet Roberto Hernando (regidor PXC):