Carta Oberta a l’Alcalde d’Igualada i al Bisbat de Vic [Espai pels Somnis]
Som el grup de joves que actualment estem donant un ús social a l’antic casal Interparroquial
situat al passeig Verdaguer, 65 d’Igualada. Aquest espai es va posar en funcionament després
d’una manifestació que va tenir lloc el 20 de juliol de 2013, en acabar-se un centenar de joves
de manera espontània vam decidir en assemblea donar ús a aquest espai, el qual portava
sense utilitzar-se prop de 5 anys. Aquesta decisió es va prendre com a resposta a la
negativa de l’Ajuntament a cedir un espai pels joves de la ciutat que pogués ser
gestionat per nosaltres mateixos. És per això que entenem que, encara que l’Ajuntament
intenta fer veure que no té cap responsabilitat en la situació actual, la realitat és que aquesta
parteix d’una necessitat ciutadana no escoltada per l’Ajuntament.
Des del mateix dia en que es va obrir hem intentat establir diàleg tant amb els responsables
de l’Ajuntament (Alcalde i Regidor de Joventut) com amb el responsable de la gestió d’aquest
espai, que pertany al Bisbat de Vic. A través d’aquesta carta volem reiterar la nostra
ferma voluntat de trobar una solució a la situació actual a través del diàleg i és per
això que sol·licitem realitzar una reunió conjunta amb l’Ajuntament i els
responsables del Bisbat de Vic o, en el cas de que ho desitgin, proposem realitzar la reunió
amb cada institució per separat. El passat dia 11 de novembre, tal i com hauran pogut saber a
través dels mitjans de comunicació, dos joves de la ciutat van declarar com a imputats
per un delicte d’usurpació davant del Jutjat d’Instrucció nº2 d’Igualada sense que el
diàleg sol·licitat s’hagi concedit per part de cap de les dues institucions.
Som joves que participem en grups d’escoltisme, castellers, entitats juvenils, corals, etc., que
pretenem generar espais de trobada dels joves d’Igualada, activitats, debats, tallers,... que
creiem i somniem com promoure canvis socials començant per nosaltres mateixos i per la
nostra ciutat. Entenem que els espais actuals que hi ha a la ciutat no cobreixen les nostres
necessitats i és per això que iniciem aquest procés de reivindicació juvenil, comptant amb el
recolzament d’un gran nombre de persones i col·lectius.
Els convidem a fixar una reunió en el menor temps possible perquè les paraules
s’anticipin a solucions per la força, que esperem que no es produeixin.
La persona de contacte per fixar aquesta reunió i per parlar de qualsevol assumpte que
desitgin serà el nostre advocat, Andrés García Berrio.
Una salutació cordial,
A Igualada, a 14 de Novembre de 2013
dimecres, 13 de novembre del 2013
Dimecres 13 de novembre. #setmanaclau dimecres
Som notícia en alguns mitjans de comunicació de la comarca:
Anoiadiari. Aquest dissabte inauguració de l'Espai pels Somnis.
http://www.anoiadiari.cat/noticia/18915/aquest-dissabte-inauguracio-de-l-espai-pels-somnis
Regió 7. L'Ajuntament d'Igualada farà de mediador en l'ocupació del Casal
http://www.regio7.cat/anoia-baix-llobregat/2013/11/13/lajuntament-digualada-fara-mediador-locupacio/249745.html
Anoiadiari. Aquest dissabte inauguració de l'Espai pels Somnis.
http://www.anoiadiari.cat/noticia/18915/aquest-dissabte-inauguracio-de-l-espai-pels-somnis
Regió 7. L'Ajuntament d'Igualada farà de mediador en l'ocupació del Casal
http://www.regio7.cat/anoia-baix-llobregat/2013/11/13/lajuntament-digualada-fara-mediador-locupacio/249745.html
Dimarts 12 de novembre. #setmanaclau dimarts
Des de dimarts, el col·lectiu del Casal impulsem una campanya que amb el lema "Tu tens la clau, el Casal torna a estar obert!" amb l'objectiu de convidar a les igualadines i igualadins a ser particeps del projecte tot regalant-los una clau del Casal. Amb aquest propòsit, estem fent arribar "claus" simbòliques a totes i cada una de les bústies de la ciutat d'Igualada.
A més a més, en una setmana tan especial com aquesta, en què fa 10 anys de la mort del poeta Miquel Martí i Pol, volem deixar un espai per la reflexió convidant-vos a llegir el poema El far:
Dilluns 11 de novembre. #setmanaclau - dilluns
Notícia d'Anoiadiari: http://www.anoiadiari.cat/noticia/18880/els-joves-del-casal-volen-que-s-arxivi-la-denuncia-penal-contra-dos-dels-seus-membres
Els joves de l'Espai dels Somnis, situat a les antigues piscines del Casal d'Igualada, demanen que s'arxivi la denúncia penal sobre un possible delicte d'ocupació, que avui ha fet declarar en qualitat d'imputdes dues joves implicades en el projecte.
Les dues joves han declarat avui als jutjats d'Igualada com a imputades
Els joves del Casal volen que s'arxivi la denúncia penal contra dos dels seus membres
Societat dilluns, 11 novembre 2013. 13.00hEls joves de l'Espai dels Somnis, situat a les antigues piscines del Casal d'Igualada, demanen que s'arxivi la denúncia penal sobre un possible delicte d'ocupació, que avui ha fet declarar en qualitat d'imputdes dues joves implicades en el projecte.
Aquests dues joves han declarat avui davant de la jutgessa en
qualitat d'imputades perquè van ser les dues úniques persones
identificades per la policia local
en el moment de l'ocupació. Aquests dues persones podrien ser
condemnades penalment si finalment es duu a terme el judici i són
considerades culpables, i podrien rebre una multa d'entre 3 a 6 mesos,
segons ha explicat l'advocat que porta el cas, Andrés García Berrio.
García Berrio també ha explicat que no entenen com la propietat de l'edifici, l'Església, ha tirat endavant el procés per la via penal, 'quan la jurisprudència recomana fer-ho per la via civil. Fent-ho per la via penal les dues joves s'enfronten a una multa i al fet de quedar amb antecedents penals, amb tot el que això comporta. Si s'hagués tramitat la denúncia per la via civil, s'hagués pogut reclamar igualment el retorn de la propietat, sense aquestes desagradables conseqüències'
García Berrio ha afirmat que el que demanen els joves és diàleg: 'Això s'ha reclamat a l'Ajuntament i als representants de l'Ésglésia reiterades vegades, i el que ens agradaria és que hi hagués una reunió a tres parts quan abans millor per aconseguir arribar a una entesa'.
L'advocat ha afirmat que el millor per a tothom seria que s'acabés arxivant el cas ja que de no aconseguir-se un acord, el procés podria acabar d'aquí a aproximadament un any i mig amb un judici, o podria ser que la jutgessa ordenés el desallotjament per la força a través dels mossos d'esquadra abans de la celebració d'aquest judici. 'Crec que a cap igualadí li agradaria aquesta situació sabent que el Casal està sent utilitzat per a joves d'entre 14 i 35 anys'- ha apuntat l'advocat.
L'opció del desallotjament, a més, 'no estaria justificada', segons García Berrio, perquè com ha explicat, per a que s'ordeni el desallotjament abans de la celebració del judici, ha de justificar-se una urgència per part de la propietat, 'i en aquest cas, després de més de 5 anys d'abandonament de l'edifici, la urgència no estaria justificada'.
García Berrio ha afirmat que 'als joves els empara la jurisprudència relacionada amb casos com aquest en el que no s'ha considerat delicte l'ocupació d'un espai abandonat que vol fer-se servir en benefici de la comunitat i sense afany de lucre, i més tenint en compte que la ciutat no disposa d'espais adequats per a que els joves puguin desenvolupar les seves activitats'.
Els joves volen diàleg
Segons han explicat tres membres del col·lectiu de joves de l'Espai dels Somnis, que s'han concentrat avui a l'exterior del Jutjat d'Igualada per donar suport a les seves companyes imputades que estaven prestant declaració a l'interior, el que volen és diàleg: 'Hem enviat dues cartes al Bisbat i als representants de l'església a Igualada, i de moment no hem obtingut resposta. De la mateixa manera hem entrat una instància a l'Ajuntament en la que demanem que s'insti al diàleg entre les parts, que encara tampoc han respost'.
Els joves volen fer entendre a la propietat de l'edifici que han adequat l'espai i estan fent-lo servir en benefici de la ciutat, i que això és una millor opció a tenir-lo en les condicions que es tenia anteriorment, quan estava abandonat.
En aquest sentit els joves han declarat que han rehabilitat la zona coneguda com l'espai de les vídues i que es fa servir per a que diferents entitats s'hi reuneixin. Han explicat que l'activitat al Casal continua i que precisament aquest dissabte s'hi durà a terme una taula rodona que tractarà sobre el tema de l'ocupació i que comptarà amb testimonis d'altres espais ocupats que estan duen a terme una activitat semblant a la d'Igualada, La Sèquia, La Flor de Maig, ex-Rimaia i el Casal de Joves de Lleida. La taula rodona, s'iniciarà a les 19 i portarà per títol 'Okupem espais, alliberem el somni'. Posteriorment a les 20, es durà a terme una macarronada 'La fura del Faust' dins dels actes de la festa major d'hivern d'Igualada. Pel que fa a les activitats que es duen a terme de forma fixa a l'Espai dels somnis, els joves recorden que es celebra una assemblea tots els diumenge i que s'ha obert una botiga gratuïta de la qual en poden fer ús aquelles persones que hi estiguin interessades.
García Berrio també ha explicat que no entenen com la propietat de l'edifici, l'Església, ha tirat endavant el procés per la via penal, 'quan la jurisprudència recomana fer-ho per la via civil. Fent-ho per la via penal les dues joves s'enfronten a una multa i al fet de quedar amb antecedents penals, amb tot el que això comporta. Si s'hagués tramitat la denúncia per la via civil, s'hagués pogut reclamar igualment el retorn de la propietat, sense aquestes desagradables conseqüències'
García Berrio ha afirmat que el que demanen els joves és diàleg: 'Això s'ha reclamat a l'Ajuntament i als representants de l'Ésglésia reiterades vegades, i el que ens agradaria és que hi hagués una reunió a tres parts quan abans millor per aconseguir arribar a una entesa'.
L'advocat ha afirmat que el millor per a tothom seria que s'acabés arxivant el cas ja que de no aconseguir-se un acord, el procés podria acabar d'aquí a aproximadament un any i mig amb un judici, o podria ser que la jutgessa ordenés el desallotjament per la força a través dels mossos d'esquadra abans de la celebració d'aquest judici. 'Crec que a cap igualadí li agradaria aquesta situació sabent que el Casal està sent utilitzat per a joves d'entre 14 i 35 anys'- ha apuntat l'advocat.
L'opció del desallotjament, a més, 'no estaria justificada', segons García Berrio, perquè com ha explicat, per a que s'ordeni el desallotjament abans de la celebració del judici, ha de justificar-se una urgència per part de la propietat, 'i en aquest cas, després de més de 5 anys d'abandonament de l'edifici, la urgència no estaria justificada'.
García Berrio ha afirmat que 'als joves els empara la jurisprudència relacionada amb casos com aquest en el que no s'ha considerat delicte l'ocupació d'un espai abandonat que vol fer-se servir en benefici de la comunitat i sense afany de lucre, i més tenint en compte que la ciutat no disposa d'espais adequats per a que els joves puguin desenvolupar les seves activitats'.
Els joves volen diàleg
Segons han explicat tres membres del col·lectiu de joves de l'Espai dels Somnis, que s'han concentrat avui a l'exterior del Jutjat d'Igualada per donar suport a les seves companyes imputades que estaven prestant declaració a l'interior, el que volen és diàleg: 'Hem enviat dues cartes al Bisbat i als representants de l'església a Igualada, i de moment no hem obtingut resposta. De la mateixa manera hem entrat una instància a l'Ajuntament en la que demanem que s'insti al diàleg entre les parts, que encara tampoc han respost'.
Els joves volen fer entendre a la propietat de l'edifici que han adequat l'espai i estan fent-lo servir en benefici de la ciutat, i que això és una millor opció a tenir-lo en les condicions que es tenia anteriorment, quan estava abandonat.
En aquest sentit els joves han declarat que han rehabilitat la zona coneguda com l'espai de les vídues i que es fa servir per a que diferents entitats s'hi reuneixin. Han explicat que l'activitat al Casal continua i que precisament aquest dissabte s'hi durà a terme una taula rodona que tractarà sobre el tema de l'ocupació i que comptarà amb testimonis d'altres espais ocupats que estan duen a terme una activitat semblant a la d'Igualada, La Sèquia, La Flor de Maig, ex-Rimaia i el Casal de Joves de Lleida. La taula rodona, s'iniciarà a les 19 i portarà per títol 'Okupem espais, alliberem el somni'. Posteriorment a les 20, es durà a terme una macarronada 'La fura del Faust' dins dels actes de la festa major d'hivern d'Igualada. Pel que fa a les activitats que es duen a terme de forma fixa a l'Espai dels somnis, els joves recorden que es celebra una assemblea tots els diumenge i que s'ha obert una botiga gratuïta de la qual en poden fer ús aquelles persones que hi estiguin interessades.
divendres, 11 d’octubre del 2013
Crònica de la creació de l'ideari de l'Espai pels Somnis - Casal Autogestionat d'Igualada
La jornada del diumenge 6 d'octubre va consistir en una dinàmica de debats que va tenir dues parts; de les 12h a les 14:30h i de 16h a les 18h. La primera part es van debatre en grups petits els tres àmbits de l'ideari: Persona, estructura i activitats. A la segona part, es van posar en comú en assamblea i es van tornar a debatre, agrupant les idees i decidint quins ítems utilitzaríem per a la redacció final de l'ideari.
El resultat és el següent:
Què és un ideari?
És una carta de navegació per al col•lectiu que forma part del projecte i una carta de presentació per aquells que el volen conèixer. És un redactat on s'explica el conjunt de valors i critèris que fonamenten el projecte i que permet establir unes prioritats i objectius concrets. Ún codi ètic. Un ideari ha de ser un acord entre la gent que forma part del projecte i per aquest motiu és essencial que hi hagi una gran representació.
D'aquesta manera, nosaltres volem que l'ideari de l'Espai pels somnis sigui flexible i continuament revisat.
Com s'estrucura l'ideari?
Hem dividit l'ideari en tres dimencions: La persona, per quin model de persona aposta el projecte. Estructura, quin serà el funcionament. I activitat: Com seran les activitats, quin segell de qualitat tindran, quin objectiu, per a qui aniran dirigides.
Conclusions de la dinàmica/ RESULTAT FINAL
PERSONA
Respecte:
Reconèixer i acceptar la diversitat d'opinons; opció sexual, edats, gènere, raça,... Per tant, no es toleraran actituds classistes, feixistes, racistes ni cap tipus de violència.
Transformació social:
Cal que potenciem l'autonomia i la capacitat de tots i totes dins del casal. Persones amb esperit crític i pensament crític. Sostenibilitat.
Cooperació:
La base és saber que no tenim la veritat absoluta de forma singular. Gent humil. Altruisme. Suport mutu, implicació, responsabilitat col•lectiva.
No actituds competitives, individualistes, egoistes, ni l'afany de protagonisme.
ESTRUCTURA
Assemblearisme:
Horitzontalitat, lideratges compartits/rotació de lideratges, cooperació, transparència, pensament crític, constant revisió.
Autogestió:
Sostenibilitat, localisme, salubritat, dinamització econòmica
Flexibilitat/Dinamisme:
Treball en comissions responsables, revisió, adaptació als canvis.
Obertura/Xarxa:
Espais de debat, diàleg, ciutat, comunicació, respecte,
Agent de canvi:
Referent de transformació i canvi social. Desobediència civil, compromís col•lectiu, Sostenibilitat.
ACTIVITATS
Coherència:
Respecte limitat pel mateix ideari. Intergeneracionalitat, interculturalitat. Procés plural. Les persones s'han de sentir acollides i respectades. Autogestionat i autorganitzat.
Transformadores:
Pedagogia social, construir alternatives per cobrir necessitats socials. Acció per una transformació real. Anticapitalistes
Sostenibles:
Autogestionat. No consumistes. Ús adequat i ecològic. Respecte per l'entorn.
Accessibilitat
Obert a la ciutat/Xarxa. Econòmic. Informació a l'abast. Ludicofestives per a cohesió i arrelament. Xarxa interna entre persones i entitats.
Voluntariat
Les activitats i accions han de ser sense ànim de lucre privat.
Constructives
Visió positiva. Font de motivació. Visió optimista com a visió per a fer real la transformació. De caire alegre.
Arrelades als PPCC i obertes al món
Entenem que els Països Catalans són el nostre marc de relació i treballem per la promoció cultural. Però tenim una visió intercultural, oberta als diferents pobles del món i això no impossibilita treballar amb gent que té altres marcs de relació.
A partir d'aquesta guia, sortirà una comissió encarregada de redactar correctament l'ideari.
A continuació es van tornar a fer grups petits, diferents als anteriors, per a fer una pluja d'idees sobre els objectius que té el projecte i per a redactar una missió general.
Llista d'objectius resultants:
Tranformació social
Aglutinar i generar projectes i entitats
Fer xarxa
Formació
Consienciació/ promoció cultural
Esperit crític/ Compromís social
Donar vida a un espai històric de la ciutat
Punt de trobada
Promocionar heterogeneitat, intergeneralitzar
Espai per a realitzar-hi activitats
D'aquesta llista en van sorgir dos objectius generals:
TREBALLAR PER LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL
Fer pedagogia social
Crear alternatives
Potenciar l'esperit i el pensament crític
Crear compromís social
Promoció cultural
CREAR UN PUNT DE TROBADA
Aglutinar i generar projectes i entitats
Fer xarxa amb la ciutat, persones i col•lectius
Arrelar a la ciutat i comarca
Crear un espai integrador i heterogeni
Fomentar vincles entre persones de forma lúdica
La missió resultant va ser:
L'Espai pels somnis és un casal autogestionat i assamblari que preten ser un punt de trobada dins la ciutat d'Igualada i la comarca pn es treballa per la transformació social i la promoció cultural.
dijous, 3 d’octubre del 2013
dimecres, 2 d’octubre del 2013
Crònica. Dimecres 2 d'octubre. Espai que necessita vida!
Qui ha visitat algun dia el Casal en aquests darrers mesos s'ha adonat ben aviat de que es tracta d'un espai d'unes dimensions enormes. Perquè us en feu a l'idea, l'espai té 3.353 metres quadrats de sòl i prop de 2.600 metres quadrats de superfícies dels edificis (encara que, per les condicions en que es troba bona part d'aquest sòl, no pugui ser utilitzat a mitja termini sense inversió i molta feina). I, per omplir l'espai de vida, ens calen projectes als quals donar-los un sostre. De moment són bastants els col·lectius que s'han interessat per l'espai i alguns els que ja l'utilitzen com a espai de reunió. Feu-ne difusió a entitats, col·lectius, grups de joves i grups que necessitin un espai on assajar. El Casal és i serà un espai ple de vida, entra i gaudeix-ne!
Crònica. Dimarts 1 d'octubre. Activitats de l'Ateneu la Sèquia de Manresa!
Sovint hem posat a l'Ateneu la Sèquia com a model de casal/ateneu que és una referència a la seva ciutat, que aglutina i té les portes obertes sempre. El programa d'activitats que tot seguit exposem n'és una clara mostra. El Casal de Joves d'Igualada i l'Ateneu la Sèquia de Manresa, des del primer dia, teixim xarxa entre col·lectius. Una forta abraçada als companys i companyes de l'Ateneu manresà, juntes ho podem tot!
Crònica. Diumenge 29 de setembre. La gent gran també necessita espais!
CASAL DE GENT GRAN D'IGUALADA
EL CASAL DE LA VERGONYA
GOVERN D ELA GENERALITAT DE
CATALUNYA MÉS TREBALLAR MENYS
COBRAR I MENYS BANDERA
La lluita del jovent per aconseguir tenir espais propis autogestionats, que va culminar en l'entrada a l'espai del Casal, no és l'única lluita per aconseguir espais a la ciutat. També la gent gran reclama el seu espai. Endavant! Esperem, ben aviat, podem conviure colze a colze, joves i grans, al Casal!
EL CASAL DE LA VERGONYA
GOVERN D ELA GENERALITAT DE
CATALUNYA MÉS TREBALLAR MENYS
COBRAR I MENYS BANDERA
La lluita del jovent per aconseguir tenir espais propis autogestionats, que va culminar en l'entrada a l'espai del Casal, no és l'única lluita per aconseguir espais a la ciutat. També la gent gran reclama el seu espai. Endavant! Esperem, ben aviat, podem conviure colze a colze, joves i grans, al Casal!
Crònica. Dissabte 28 de setembre. No podreu desallotjar les nostres idees!
Des de l'entrada a l'espai, com a col·lectiu ho hem tingut clar: nosaltres volem dialogar amb la propietat, amb l'Esglèsia, perquè entenem que la nostra acció de desobediència civil no té perquè dinamitar els ponts que de diàleg. Ara per ara però, aquest diàleg ha sigut impossible d'iniciar per la seva negativa a seure i, com a mínim, a explicar-los les raons que ens han portar a entrar al Casal.
Nosaltres però estem tranquils i tranquil·les perquè hem fet els passos necessaris per iniciar el diàleg i hem tingut gestos d'aproximació quan ha sigut possible. No ho hem fet de cara als mitjans de comunicació, ho hem fet per coherència i responsabilitat. Com a metàfora, podríem dir hem netejat la vorera que envolta el Casal, és a dir, que nosaltres hem fet el que tocava sense preocupar-nos del què faran els altres.
I, tal i com hem fet, així continuarem fent: intentarem iniciar el diàleg. Això i seguir rehabilitant l'espai que ja està començant a omplir-se de dignitat (pintant-ne les parets, omplint l'espai de mobles...) i vida, el propòsit amb què vam entrar a l'espai. I com diu Orxata:
Omplim la vida de vida
un cos que vibra
juntes no tenim por!
Mor, naix dia a dia
fluint armades
juntes ho podem tot!
Nosaltres però estem tranquils i tranquil·les perquè hem fet els passos necessaris per iniciar el diàleg i hem tingut gestos d'aproximació quan ha sigut possible. No ho hem fet de cara als mitjans de comunicació, ho hem fet per coherència i responsabilitat. Com a metàfora, podríem dir hem netejat la vorera que envolta el Casal, és a dir, que nosaltres hem fet el que tocava sense preocupar-nos del què faran els altres.
I, tal i com hem fet, així continuarem fent: intentarem iniciar el diàleg. Això i seguir rehabilitant l'espai que ja està començant a omplir-se de dignitat (pintant-ne les parets, omplint l'espai de mobles...) i vida, el propòsit amb què vam entrar a l'espai. I com diu Orxata:
Omplim la vida de vida
un cos que vibra
juntes no tenim por!
Mor, naix dia a dia
fluint armades
juntes ho podem tot!
dimarts, 1 d’octubre del 2013
Crònica. Divendres 27 de setembre. Parir és un dret, no una imposició!
dilluns, 23 de setembre del 2013
Crònica. Dilluns 23 de setembre. I ara què fem? Pintar!
Aquest dissabte la jornada de rehabilitació de l'espai va ser molt productiva. Després d'haver netejat l'edifici "El vaixell" (antic espai de l'Associació de vídues), ara estem pintant i col·locant els mobles que ens arriben. Taules, cadires i mobles diversos per omplir l'espai per a poder-hi fer activitats. Això és el què estem fent. Feina i més feina. Estem ja acabant la transformació de l'espai. El que era un lloc abandonat serà un espai ple de vida (i sense brossa i pintat i net i...). Moltes gràcies als que hi heu ajudat! I als que us heu passat aquest dos darrers mesos criticant el projecte sense haver-vos acostat a conèixer què fem només dir-vos:
"Fem coses. A aquells que no fan mai res no els tinguem en compte; si no és di'ls-hi això: <<Feu coses o calleu. No sigueu el femer que destorba el vianant>>. I si volen parlar, no els admetem disputa. Fem coses."
Joan Salvat-Papasseit
DESPRÉS
Ah, i per cert, si hem de fer tanta feina és perquè l'estat lamentable en que els gestors del Casal tenien l'edifici, a les seves mans, en feia inviable un present o un futur a mitjà termini. Ara, però, li hem donat vida: té present i molt futur. Ja no és seu, ara és de tots!
ABANS
"Fem coses. A aquells que no fan mai res no els tinguem en compte; si no és di'ls-hi això: <<Feu coses o calleu. No sigueu el femer que destorba el vianant>>. I si volen parlar, no els admetem disputa. Fem coses."
Joan Salvat-Papasseit
DESPRÉS
Ah, i per cert, si hem de fer tanta feina és perquè l'estat lamentable en que els gestors del Casal tenien l'edifici, a les seves mans, en feia inviable un present o un futur a mitjà termini. Ara, però, li hem donat vida: té present i molt futur. Ja no és seu, ara és de tots!
ABANS
diumenge, 22 de setembre del 2013
Per què són importants els espais pels joves (i no tant joves)?
Per què són importants els espais pels joves (i no tant joves)? Vídeo de suport d'AdaColau (PAH) i Cesk Freixas al projecte del Casal! Juntes ho podem tot!
Crònica. Dissabte 21 de setembre. Operació Cigró (La Coll@nada 2013)
Segon vídeo explicatiu del projecte (projectat a l'operació cigró de la Coll@nada)!
dijous, 19 de setembre del 2013
Crònica. Divendres 20 de setembre. Vídeo: Els nostres somnis necessiten espais
El primer dels tres vídeos explicatius del Casal de Joves d'Igualada!
dimecres, 18 de setembre del 2013
Crònica. Dijous 19 de setembre. Demà divendres, assemblea després de la concentració!
Per tal de permetre a aquells joves que ho vulguin assistir a la concentració en suport a la Vaga del professorat de les Illes Balears, l'assemblea començarà just quan s'acabi la concentració.
Crònica. Dimecres 18 de setembre. Dissabte, jornada de treball!
Aquest dissabte, vine al Casal a participar a la jornada de treball!
dimarts, 17 de setembre del 2013
Crònica. Dimarts 17 de setembre. Vídeo explicatiu del projecte!
El vídeo explicatiu del projecte que es va mostrar a la Cigronada de la Coll@nada!
dimarts, 10 de setembre del 2013
Crònica. Dimarts 10 de setembre. Article d'Alfons Recio!
Avui, compartim l'article Igualada, ple o buit? d'Alfons Recio (Blogs d'Anoiadiari) perquè fa una bona reflexió sobre la geografia urbana d'Igualada citant, també, el nostre projecte (enllaç a l'article).
Al llarg dels darrers 30 anys i fins l’any 2008, hem viscut un període de pronunciada expansió urbana. Les dinàmiques de creixement eren dominades per l’extensió de la urbanització cap a perifèries cada cop més llunyanes, mentre que els centres de les ciutats eren transformats o abandonats selectivament.
Per exemple, en el litoral espanyol, i només pel que fa als primers 500 m de franja costanera, el ritme de transformació va ser, entre 1987 i 2005, de 2 hectàrees diàries, segons Greenpeace. També el ritme de consum de sòl a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) era de 3 hectàrees al dia. Més concretament, si l’any 1972 la RMB tenia urbanitzades 21.482 ha, l’any 1992 ja eren 45.036 ha (en un període en que la població metropolitana no creixia).
Es diu, que des dels anys 1970s i fins ara s’ha consumit més sòl que en els 2.000 anys anteriors, des dels temps de Roma.
I així arribem a l’any 2008, quan amb la crisi tot queda aturat. L’esclat de la bombolla immobiliària tanca un cicle de transformacions urbanes i paralitza les capacitats de millora urbana de les ciutats o de creació de nous d’equipaments i espais cívics. Es tracta també d’una crisi de l’urbanisme de plusvàlua que ja no permet inversions.
A la mateixa ciutat d’Igualada podem fer un petit tour i admirar diferents estructures de formigó sense acabar, solars, edificis d’habitatges nous buits, o edificis d’antics d’equipaments també “abandonats”. En un treball justament sobre aquests buits urbans per a Sabadell, Urbanporosi, s’han comptabilitzat fins a 74 hectàrees sense ús a l’interior de la ciutat.
No deixa de ser sorprenent que en un moment en que tothom s’omple la boca d’eficiència no es parli també d’eficiència territorial. Tenir buits urbans no és eficient. I amb això arribem a la recent ocupació de les antigues piscines Casals, amb l’Espai pels Somnis.
Efectivament, les piscines també han viscut el seu particular esclat de la bombolla. I és que en una part d’aquest equipament es preveia aixecar una promoció d’habitatges, que es venia discretament sobre plànol. No s’han arribat a construir a causa de la frenada de la demanda en plena crisi immobiliària, fet que ha deixat aquest fragment urbà central buit d’ús possiblement a l’espera de temps millors.
I és que la crisi de l’urbanisme de plusvàlua ha deixat en stand-by la producció tradicional de ciutat, però alhora ha obert noves oportunitats per a que els ciutadans puguin tornar a assumir un paper protagonista en aquesta producció de ciutat. Existeixen exemples en altres ciutats, com el cas de l’antic recinte industrial de Can Batlló al barri de Sants de Barcelona, on fa uns pocs anys s’havia de desenvolupar un projecte amb habitatges i equipaments i que l’esclat de la bombolla va deixar aturat. Avui dia els veïns han transformat aquest antic espai de Can Batlló en un equipament polifuncional autogestionat, donant solució a antigues reclamacions per part del veïnat del barri, mancat d’equipaments. Cal dir que abans de la cessió d’aquest espai per part de l’ajuntament, Can Batlló va haver de ser ocupat.
Les piscines casals eren un equipament que va funcionar fins al 2007 i després de 6 anys buides, un grup de veïns l’ha ocupat per a tornar a posar en ús l’espai. Aquesta acció per si mateixa ja és tot un acte de crítica contra la ineficiència de tenir buits urbans dins de la ciutat.
Es tracta d’un exemple igualadí en que la ciutadania es posa a “fer ciutat” intentant retornar un equipament per a l’ús col•lectiu fruit d’unes necessitats reals. Perquè no hi ha més garantia de que un equipament respondrà a les necessitats reals de la ciutadania, que el fet de que sigui la mateixa ciutadania qui el posi en funcionament, com el cas de Can Batlló. En aquest sentit, l’Espai pels somnis pot ser llegit com un intent de trencar amb la lògica imperant durant les darreres dècades de construir per destruir i per a tornar a construir, ja que es tracta d’aprofitar el que ja existeix. Però també, com que la ciutat a més de volums físics (la urbs), és sobretot ciutadans (la civitas), l’Espai pels somnis significa també un projecte de ciutadania, de com la recuperació d’un espai permet dur a terme un projecte col•lectiu en el que resoldre necessitats ciutadanes, d’espais per a la reflexió, la formació, l’intercanvi, l’oci, la creació col•lectiva i l'assumpció de les responsabilitats que representa la gestió d’un equipament. Perquè els ciutadans també poden gestionar. Fer ciutat i fer ciutadania.
Finalment, cal afegir que donat el context creixent en que els veïns d’un territori endeguen processos per a reaprofitar espais buits per usos col•lectius (horts, biblioteques, etc.), les reflexions urbanes estan portant ja a la creació de noves eines per a la gestió de la ciutat, com la custòdia urbana, que permet trobar marcs d’acord entre la propietat, els veïns i l’administració.
Al llarg dels darrers 30 anys i fins l’any 2008, hem viscut un període de pronunciada expansió urbana. Les dinàmiques de creixement eren dominades per l’extensió de la urbanització cap a perifèries cada cop més llunyanes, mentre que els centres de les ciutats eren transformats o abandonats selectivament.
Per exemple, en el litoral espanyol, i només pel que fa als primers 500 m de franja costanera, el ritme de transformació va ser, entre 1987 i 2005, de 2 hectàrees diàries, segons Greenpeace. També el ritme de consum de sòl a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) era de 3 hectàrees al dia. Més concretament, si l’any 1972 la RMB tenia urbanitzades 21.482 ha, l’any 1992 ja eren 45.036 ha (en un període en que la població metropolitana no creixia).
Es diu, que des dels anys 1970s i fins ara s’ha consumit més sòl que en els 2.000 anys anteriors, des dels temps de Roma.
I així arribem a l’any 2008, quan amb la crisi tot queda aturat. L’esclat de la bombolla immobiliària tanca un cicle de transformacions urbanes i paralitza les capacitats de millora urbana de les ciutats o de creació de nous d’equipaments i espais cívics. Es tracta també d’una crisi de l’urbanisme de plusvàlua que ja no permet inversions.
A la mateixa ciutat d’Igualada podem fer un petit tour i admirar diferents estructures de formigó sense acabar, solars, edificis d’habitatges nous buits, o edificis d’antics d’equipaments també “abandonats”. En un treball justament sobre aquests buits urbans per a Sabadell, Urbanporosi, s’han comptabilitzat fins a 74 hectàrees sense ús a l’interior de la ciutat.
No deixa de ser sorprenent que en un moment en que tothom s’omple la boca d’eficiència no es parli també d’eficiència territorial. Tenir buits urbans no és eficient. I amb això arribem a la recent ocupació de les antigues piscines Casals, amb l’Espai pels Somnis.
Efectivament, les piscines també han viscut el seu particular esclat de la bombolla. I és que en una part d’aquest equipament es preveia aixecar una promoció d’habitatges, que es venia discretament sobre plànol. No s’han arribat a construir a causa de la frenada de la demanda en plena crisi immobiliària, fet que ha deixat aquest fragment urbà central buit d’ús possiblement a l’espera de temps millors.
I és que la crisi de l’urbanisme de plusvàlua ha deixat en stand-by la producció tradicional de ciutat, però alhora ha obert noves oportunitats per a que els ciutadans puguin tornar a assumir un paper protagonista en aquesta producció de ciutat. Existeixen exemples en altres ciutats, com el cas de l’antic recinte industrial de Can Batlló al barri de Sants de Barcelona, on fa uns pocs anys s’havia de desenvolupar un projecte amb habitatges i equipaments i que l’esclat de la bombolla va deixar aturat. Avui dia els veïns han transformat aquest antic espai de Can Batlló en un equipament polifuncional autogestionat, donant solució a antigues reclamacions per part del veïnat del barri, mancat d’equipaments. Cal dir que abans de la cessió d’aquest espai per part de l’ajuntament, Can Batlló va haver de ser ocupat.
Les piscines casals eren un equipament que va funcionar fins al 2007 i després de 6 anys buides, un grup de veïns l’ha ocupat per a tornar a posar en ús l’espai. Aquesta acció per si mateixa ja és tot un acte de crítica contra la ineficiència de tenir buits urbans dins de la ciutat.
Es tracta d’un exemple igualadí en que la ciutadania es posa a “fer ciutat” intentant retornar un equipament per a l’ús col•lectiu fruit d’unes necessitats reals. Perquè no hi ha més garantia de que un equipament respondrà a les necessitats reals de la ciutadania, que el fet de que sigui la mateixa ciutadania qui el posi en funcionament, com el cas de Can Batlló. En aquest sentit, l’Espai pels somnis pot ser llegit com un intent de trencar amb la lògica imperant durant les darreres dècades de construir per destruir i per a tornar a construir, ja que es tracta d’aprofitar el que ja existeix. Però també, com que la ciutat a més de volums físics (la urbs), és sobretot ciutadans (la civitas), l’Espai pels somnis significa també un projecte de ciutadania, de com la recuperació d’un espai permet dur a terme un projecte col•lectiu en el que resoldre necessitats ciutadanes, d’espais per a la reflexió, la formació, l’intercanvi, l’oci, la creació col•lectiva i l'assumpció de les responsabilitats que representa la gestió d’un equipament. Perquè els ciutadans també poden gestionar. Fer ciutat i fer ciutadania.
Finalment, cal afegir que donat el context creixent en que els veïns d’un territori endeguen processos per a reaprofitar espais buits per usos col•lectius (horts, biblioteques, etc.), les reflexions urbanes estan portant ja a la creació de noves eines per a la gestió de la ciutat, com la custòdia urbana, que permet trobar marcs d’acord entre la propietat, els veïns i l’administració.
divendres, 6 de setembre del 2013
Crònica. Dijous 5 de setembre. Taller de percussió corporal.
L'assemblea d'avui dijous ha sigut d'allò més interessant. Més enllà del que habitualment parlem (activitats, tasques de rehabilitació, comissions...), hem sigut per un dia interioristes. Hem parlat dels usos que poden tenir els espais de l'edifici el "vaixell" (antic edifici de l'associació de vídues) i hem decidit quins espais seran comuns, què s'hi podrà fer, quines sales seran per material, on col·locarem el bar a l'hivern...
I, després de l'assemblea, el taller de percussió corporal que ha comptat amb la participació d'una desena de persones. Us en deixem una imatge:
I, després de l'assemblea, el taller de percussió corporal que ha comptat amb la participació d'una desena de persones. Us en deixem una imatge:
dimecres, 4 de setembre del 2013
Crònica. Dimecres 4 de setembre. Demà, assemblea i taller de percussió corporal
Demà a la tarda, com cada dijous, hi haurà assemblea oberta per parlar de diferents temes del dia a dia del Casal (valoració de la jornada de rehabilitació de dimarts, explicació de la comissió legal sobre el procès judicial, decidir data de l'assemblea setmanal, prioritzar tasques de rehabilitació per a la propera setmana...). Demà, i degut a que després hi haurà activitat al Casal, l'assemblea serà a les sis de la tarda.
A més a més, també es realitzarà un taller de percussió corporal que vindrà a dur a terme un tallerista amb molta experiència i que també és obert a totes les persones que ho vulguin (el preu del taller és de 3 euros). El taller començarà a dos quarts de vuit del vespre al Casal.
A més a més, també es realitzarà un taller de percussió corporal que vindrà a dur a terme un tallerista amb molta experiència i que també és obert a totes les persones que ho vulguin (el preu del taller és de 3 euros). El taller començarà a dos quarts de vuit del vespre al Casal.
dimarts, 3 de setembre del 2013
Crònica. Dimarts 3 de setembre. Avui, jornada de neteja!
Avui, a partir de les 5 de la tarda, hem tingut jornada de neteja a les piscines del Casal. Les tasques de rehabilitació s'han centrat en l'edifici del "vaixell", l'edifici de les vídues, on s'han dut a terme les següents feines:
- Rascar parets per poder-hi pintar
- Neteja del terra
- Pintar parets
- Desbrossar l'accès pel Passeig Verdaguer (que, ben aviat, serà l'accès principal al Casal).
- Netejar la planta baixa
La trentena de persones que han ajudat han suat i de valent per poder deixar millor de com estava les sales i els accessos a l'edifici el "vaixell". Molta i molta feina rascant les parets: la paret del fons de l'imatge, on es veuen set joves treballant-hi, s'ha rascat per treure un empaperat vell i poder pintar la paret amb un color més alegre. I, en primer terme de l'imatge, quatre joves rascant una taca al terra. A fora, en el mateix moment, es duien a terme les tasques de desbrossament de l'accès pel Passeig i la neteja de la planta baixa. Molta feina per fer, però ben aviat podrem dir que SÍ QUE ES POT recuperar el Casal i omplir-lo de vida!
Aquí, una imatge de la jornada:
- Rascar parets per poder-hi pintar
- Neteja del terra
- Pintar parets
- Desbrossar l'accès pel Passeig Verdaguer (que, ben aviat, serà l'accès principal al Casal).
- Netejar la planta baixa
La trentena de persones que han ajudat han suat i de valent per poder deixar millor de com estava les sales i els accessos a l'edifici el "vaixell". Molta i molta feina rascant les parets: la paret del fons de l'imatge, on es veuen set joves treballant-hi, s'ha rascat per treure un empaperat vell i poder pintar la paret amb un color més alegre. I, en primer terme de l'imatge, quatre joves rascant una taca al terra. A fora, en el mateix moment, es duien a terme les tasques de desbrossament de l'accès pel Passeig i la neteja de la planta baixa. Molta feina per fer, però ben aviat podrem dir que SÍ QUE ES POT recuperar el Casal i omplir-lo de vida!
Aquí, una imatge de la jornada:
divendres, 30 d’agost del 2013
Crònica. Divendres 30 d'agost. Ahir, assemblea productiva i a tornar a començar!
Ahir, a les sis de la tarda a les piscines del Casal, hi va haver una nova assemblea per posar-nos al dia després de festa major d'Igualada. Es van parlar de moltes coses, entre d'altres, es va valorar com havien anat les activitats de festa major, com estava l'espai, com anava el treball de les comissions i es va començar a treballar el planning del funcionament del Casal de cara a la tardor-hivern. De moment, s'està treballant per trobar un dia de la setmana per a fer l'assemblea setmanal (de divendres a diumenge, probablement, un vespre) i, properament, es decidirà quins dies s'obre el Casal i en quin horari.
Molta feina a fer però amb bona companyia es tirarà endavant. I aquí us deixem amb l'imatge de la seixentena de persones que vam compartir el dinar a #ocuppyLARAMBLA!
Molta feina a fer però amb bona companyia es tirarà endavant. I aquí us deixem amb l'imatge de la seixentena de persones que vam compartir el dinar a #ocuppyLARAMBLA!
dilluns, 26 d’agost del 2013
Crònica. Dilluns 26 d'agost. Adéu festa major... tornem-hi!
Avui ha acabat la Festa Major i, després de les activitats fetes, ens torna a tocar posar-nos a la feina. Dijous al vespre (19h) torna a tocar fer Assemblea (ja que durant el periode de Festa Major no se n'havien fet) per parlar dels espais, de les tasques de les comissions, de les properes activitats del Casal, de les entitats que entraran a formar part del projecte...
I tornarem a la feina amb un somriure a la boca. El Casal va prenent forma i, també, color! Veniu i veureu el mural del bar i, entrant per la porta metàl·lica del Carrer Sant Josep 36 podreu veure el fantàstic mural de l'imatge.
Crònica. Diumenge 25 d'agost. El Casal, molt visitat durant la Festa Major!
Durant aquests dies de Festa Major d'Igualada hem rebut visites de gent procedent de tot arreu i que, aprofitant que venien de gresca a la ciutat, han volgut conèixer el projecte. Bascos, lleidatans, manresans, vilafranquins... i alguns igualadins que encara no havien vingut! I és que els joves del Casal no hem descansat aquesta Festa Major! I, com podeu veure a l'imatge, ens hem fet veure també!
dissabte, 24 d’agost del 2013
Crònica. Dissabte 24 d'agost. Compartir dona gustet! #ocuppyLARAMBLA
Avui hem fet paella per 60 dels joves implicats al Casal i es diu ràpid cuinar per 60, quina feinada han tingut els cuiners del Casal. Molt bon ambient i molt bona companyia dinar acompanyats de centenars de famílies i colles a la Rambla amb la Coll@nada. Ben alimentats com es pot veure a la imatge, hem ocupat per una estona la Rambla! #ocuppyLARAMBLA
divendres, 23 d’agost del 2013
Crònica. Divendres 23 d'agost. Demà, vine a dinar amb nosaltres!
Demà:
Dissabte 24 d'agost
13.30h.- Dinem juntes (#ocuppyLARAMBLA)
Anem juntes al Fes-ta el Dinar. Apunta't al Casal!
Dissabte 24 d'agost
13.30h.- Dinem juntes (#ocuppyLARAMBLA)
Anem juntes al Fes-ta el Dinar. Apunta't al Casal!
dijous, 22 d’agost del 2013
Crònica. Dijous 22 d'agost. El Casal, de colors!
Des de ben d'hora avui hi ha hagut ambient amb famílies i joves pintant un mural al bar del costat de la pisicina del Casal així com un altre a la porta d'entrada del Carrer Sant Josep 36. Anem posant-hi color a un edifici que era gris i trist. Omplim de vida el Casal, omplim de vida la ciutat! I ho fem a ritme de músics tant grans com els d'avui al Casal.
 |
| Imatge del vermut musical a les piscines del Casal |
dimecres, 21 d’agost del 2013
Crònica. Dimecres 21 d'agost. Demà, vine a pintar i a fer el vermut al Casal!
Demà:
Actes del Casal:Dijous 22 d'agost
9h.- Pintem el Casal (1a jornada oberta de murals)Per participar-hi, envia email a: joves.igualada@gmail.com
12.30h.- Vermut musical
Què necessitem?Per a l'activitat de demà necessitem pintures i material per pintar (rodets, pinzells, rasquetes...), si en teniu de sobres i ens en voleu donar, porteu-ho al Casal.
I, dijous al vespre, potser ens podreu trobar en aquest escenari. Aneu a la Cigronada de la Coll@nada i us emportareu una sorpresa!
Actes del Casal:Dijous 22 d'agost
9h.- Pintem el Casal (1a jornada oberta de murals)Per participar-hi, envia email a: joves.igualada@gmail.com
12.30h.- Vermut musical
Què necessitem?Per a l'activitat de demà necessitem pintures i material per pintar (rodets, pinzells, rasquetes...), si en teniu de sobres i ens en voleu donar, porteu-ho al Casal.
I, dijous al vespre, potser ens podreu trobar en aquest escenari. Aneu a la Cigronada de la Coll@nada i us emportareu una sorpresa!
dimarts, 20 d’agost del 2013
Crònica. Dimarts 20 d'agost. Els joves intentem iniciar el diàleg amb l'Església
Avui dimarts, l'endemà de l'inici de la festa major d'Igualada, els joves del Casal fem públic que hem enviat cartes als responsables de les parròquies de la Sagrada Família i Santa Maria, així com al bisbe de Vic, proposant-los iniciar el diàleg. Ho fem públic per tal que la ciutadania estigui informada del que esperem sigui l'inici de les converses entre el col·lectiu de joves i la propietat per tal d'arribar, quan abans millor, a punts d'entesa que siguin beneficiosos per les dues parts, i sobretot, pel conjunt de la població de la ciutat.
Tot seguit, el contingut exacte de la carta:
Tot seguit, el contingut exacte de la carta:
Benvolgut
_________________,
un
col·lectiu de joves d'Igualada, activadors de l'espai de les
antigues piscines del Casal, ens dirigim a vostès a fi de poder
trobar-nos i dialogar sobre el futur del nostre projecte.
Per
una banda, entenem que d'entrada pot resultar difícil acceptar el
projecte ja que el mitjà que hem utilitzat per aconseguir l'espai,
és a dir, l'ocupació, no ha estat interpretat per tothom de la
mateixa manera. Per aquest motiu us agrairíem que escoltéssiu la
nostra proposta a fi de poder compartir amb nosaltres diverses
opinions i arribar a un consens. De la mateixa manera que estem
disposats a dialogar amb tothom, ja que el projecte és obert. Així
doncs, ens agradaria molt que ens poguéssim trobar per tal d'iniciar
aquest procés de diàleg.
Per
acabar només cal dir que ens agradaria que ens poguéssiu donar un
vot de confiança i, d'aquesta manera, ambdues parts poder dur a
terme un procés de diàleg el màxim d'obert, transparent i
democràtic.
Gràcies
per a la seva atenció, esperem la seva resposta (poden fer arribar
la resposta personalment algun vespre o via carta al mateix espai de
les piscines del Casal).
Joves d'Igualada
dilluns, 19 d’agost del 2013
Crònica. Dilluns 19 d'agost. El tríptic del Casal!
A partir d'avui, podreu trobar el tríptic del Casal de Joves d'Igualada als principals actes de la Festa Major d'Igualada (Hereu i Pubilla, Cigronada, Fes-ta el dinar i Jocs Bèsties):
Per cert, si durant aquests dies visiteu el Casal i voleu saber com estava abans, aquí us en deixem algunes fotografies:
Per cert, si durant aquests dies visiteu el Casal i voleu saber com estava abans, aquí us en deixem algunes fotografies:
diumenge, 18 d’agost del 2013
Crònica. Diumenge 18 d'agost. I qui mana aquí?
I qui mana aquí?
Lideratge col·lectiu
Una de les preguntes habituals sobre el Casal és si hi ha algú "que tiva del carro", "que mani", un lideratge clar i visible, si hi ha liders, o qui és "la cara visible". Bé, el lideratge al Casal no es concentra en una persona ni en un grup reduït de persones. No hi ha una cara visible: hi ha desenes de cares visibles que, ben aviat, esperem que siguin centenars. I si per "qui tiva del carro" volen saber qui mana, la veritat és que s'equivoquen. De manar, només mana l'assemblea. Evidentment, hi ha diferents ritmes de treball i compromís, però s'ha demostrat en les primeres setmanes del Casal que la gent hi dedica el temps quan pot i les persones que s'hi van deixar la pell la primera setmana, segurament, la tercera setmana han pogut descansar i a l'inversa. Per resumir, al Casal no hi mana ningú, són les decisions de l'assemblea les que marquen el camí que seguirem en el futur, no la voluntat d'un o varis líders.
A propòsit del tema, aprofitem per compartir una reflexió que escriu Toni Olivé en relació al lideratge col·lectiu citant-nos a nosaltres, a la Coll@nada i el Casal La Teixidora (l'article original aquí):
Lideratge col·lectiu
Qui mana a...?", pregunto, referint-me a moviments i entitats de joves d'Igualada, com La Collanada, La Teixidora o el Casal de Joves d'Igualada. "Què vols dir?", em responen amb una barreja de sorpresa i perplexitat, com si la pregunta no fos pertinent. "No hi mana ningú...", em contesten finalment. "O sigui, que les coses es fan soles...", remato jo. Amb la cara m'estan dient que em faig gran. O, millor dit, que ja sóc gran.
Després d'anys de llegir llibres i articles sobre leadership i sobre management, d'explicar-ho als alumnes a classe i de practicar-ho amb foc real com a directiu en diverses empreses, se'm fa difícil entendre que les organitzacions, per petites que siguin, puguin funcionar sense líders, sense persones que "portin la veu cantant" i prenguin decisions, sense juntes directives, càrrecs i organigrames.
Sempre hem sostingut que les organitzacions necessiten lideratge. Els líders són els responsables que les coses s'esdevinguin. A les organitzacions convencionals, aquesta responsabilitat recau en una persona física, sense la presència de la qual s'entén que les coses no s'esdevenen. Es parteix de la base, doncs, que les coses no s'esdevenen soles.
Segurament s'està produint un canvi de paradigma. Hi ha organitzacions, i no només les organitzacions de joves de la meva ciutat a les quals em referia a l'inici, que poden funcionar perfectament sense un lideratge personal. Les coses s'esdevenen segons la voluntat de la majoria sense que calgui la presència d'estructures formals de poder i persones "que manin".
Algú pot pensar que moltes organitzacions no podrien funcionar amb lideratges col·lectius. Però a qui pensi això se li pot respondre que n'hi ha moltes que tenen lideratges personals i tampoc no funcionen. El mateix argument es pot aplicar a la manca de compromís. De persones amb poc compromís, que hi són però que no fan res, n'hi ha tant a les organitzacions dirigides per individus com a les organitzacions assembleàries.
D'altra banda, que en aquest tipus d'organitzacions hi hagi un lideratge col·lectiu o difús o disseminat no implica que no hi hagi òrgans de govern ni que no hi hagi cap mena de formalitat. Les decisions es prenen en assemblea, s'aixeca acta de les reunions, les persones es comprometen a fer coses i se suposa que després responen del compliment d'aquests compromisos davant de la mateixa assemblea.
Segur que s'està produint un canvi de paradigma, i aquestes noves formes de lideratge que estan emergint s'estendran a organitzacions més grans i més complexes. I m'agradarà estudiar-les.
dissabte, 17 d’agost del 2013
Crònica. Dissabte 17 d'agost. Què vol dir que ens autogestionem?
El projecte del Casal, com us podeu imaginar, no és una font de diners que no s'acaben mai, ben al contrari. Per rehabilitar l'espai s'han de fer forces inversions per tal que torni a tenir vida i, malgrat que la mà d'obra és voluntària i té una energia constant, sovint ens trobem amb la necessitat de comprar el material que no podem reaprofitar ni reciclar. Passa sovint perquè quan no és un fluroscent que no funciona, és la necessitat de comprar escombres i pales o tela per fer pancarta. Aquest és el dia a dia, i llavors, molta gent es pregunta, i d'on surten els diners llavors?
De l'antic edifici, un dels pocs usos que hem mantingut (ja que banyar-nos a la piscina i fer catequesi, de moment, no ho farem) és el del bar de costat de la piscina gran del Casal. Es tracta d'una barra on venem refrescos (cola, taronjada i llimonada) i cervesa a preus populars (1,5€) i els beneficis de la venda podem financiar totes les despeses de rehabilitació. Oci al servei d'un projecte. A més a més, per aquelles persones que ho desitgin, també hi ha un pot per fer donatius al projecte. Vaja, que de maneres de col·laborar n'hi ha moltes: netejant l'espai, fent un donatiu o fent un refresc! Tot ajuda!
 |
| ABANS: Així estava el bar. |
 |
| DESPRÉS: Molta vida al voltant del bar de la piscina! |
divendres, 16 d’agost del 2013
Crònica. Divendres 16 d'agost. Ben aviat, un tríptic explicatiu del Casal!
Estem acabant el tríptic sobre el Casal per resoldre els dubtes que puguin tenir els ciutadans d'Igualada del projecte:
- Qui som?
- Quin projecte tenim?
- D'on va sorgir la idea?
- Què vol dir que ens autogestioneu?
- Per què ocupeu?
- Què fareu a partir d'ara?
Si teniu preguntes, no dubteu a fer-nos-les arribar via e-mail (joves.igualada@gmail.com) o, directament, venint a visitar-nos al Casal.
- Qui som?
- Quin projecte tenim?
- D'on va sorgir la idea?
- Què vol dir que ens autogestioneu?
- Per què ocupeu?
- Què fareu a partir d'ara?
Si teniu preguntes, no dubteu a fer-nos-les arribar via e-mail (joves.igualada@gmail.com) o, directament, venint a visitar-nos al Casal.
 |
| A falta d'alguns retocs, la portada del fulletó del Casal |
Crònica. Dijous 15 d'agost. Què necessitem? Ens ajudeu?
Què necessitem?
Per a l'activitat del proper dijous de la festa major d'Igualada necessitem pintures i material per pintar (rodets, pinzells, rasquetes...), si en teniu de sobres i ens en voleu donar, porteu-ho al Casal!
Ens ajudeu a fer el tríptic?
Estem redactant un tríptic sobre el Casal per resoldre els dubtes que puguin tenir els ciutadans d'Igualada del projecte:
- Qui som?
- Quin projecte tenim?
- D'on va sorgir la idea?
- Què vol dir que ens autogestioneu?
- Per què ocupeu?
- Què fareu a partir d'ara?
Si teniu preguntes, no dubteu a fer-nos-les arribar via email (joves.igualada@gmail.com) o, directament, venint a visitar-nos al Casal.
Per a l'activitat del proper dijous de la festa major d'Igualada necessitem pintures i material per pintar (rodets, pinzells, rasquetes...), si en teniu de sobres i ens en voleu donar, porteu-ho al Casal!
Ens ajudeu a fer el tríptic?
Estem redactant un tríptic sobre el Casal per resoldre els dubtes que puguin tenir els ciutadans d'Igualada del projecte:
- Qui som?
- Quin projecte tenim?
- D'on va sorgir la idea?
- Què vol dir que ens autogestioneu?
- Per què ocupeu?
- Què fareu a partir d'ara?
Si teniu preguntes, no dubteu a fer-nos-les arribar via email (joves.igualada@gmail.com) o, directament, venint a visitar-nos al Casal.
dimecres, 14 d’agost del 2013
Crònica. Dimecres 14 d'agost. La seguretat
La seguretat, des del primer moment, va ser un dels temes fonamentals de debat entre els joves. Fa uns anys, la piscina gran del Casal plena d'aigua era fantàstica, però ara buida representava un problema pels seus quatre metres de desnivell sense barreres.
A més a més, també es va limitar l'accés a determinades zones on hi pot haver major risc pel visitant com en els casos de les fotografies següents:
 |
| ABANS: Així estava la piscina (mireu quanta brutícia!) |
 |
| DESPRÉS: valles i, sobretot, xarxa de seguretat per amortiguar caigudes |
A més a més, també es va limitar l'accés a determinades zones on hi pot haver major risc pel visitant com en els casos de les fotografies següents:
Crònica. Dimarts 13 d'agost. Per festa major, continuem contruint el Casal!
Per festa major continuem construint EL CASAL DE JOVES!
Actes del Casal:
Dijous 22 d'agost
9h.- Pintem el Casal (1a jornada oberta de murals)
Per participar-hi, envia email a: joves.igualada@gmail.com
12.30h.- Vermut musical
Dissabte 24 d'agost
13.30h.- Dinem juntes (#ocuppyLARAMBLA)
Anem juntes al Fes-ta el Dinar. Apunta't al Casal!
COMPARTIR DONA GUSTET!
Actes del Casal:
Dijous 22 d'agost
9h.- Pintem el Casal (1a jornada oberta de murals)
Per participar-hi, envia email a: joves.igualada@gmail.com
12.30h.- Vermut musical
Dissabte 24 d'agost
13.30h.- Dinem juntes (#ocuppyLARAMBLA)
Anem juntes al Fes-ta el Dinar. Apunta't al Casal!
COMPARTIR DONA GUSTET!
dilluns, 12 d’agost del 2013
Crònica. Dilluns 12 d'agost. Oh, benvinguts, passeu, passeu!
Avui, 12 d'agost, és el Dia Internacional de la Joventut. Segons l'ONU, "és necessari promoure entre els joves els ideals de pau, el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals, la solidaritat i la dedicació per aconseguir el progrés i el desenvolupament". Avui, un dilluns d'estiu a falta només una setmana de l'inici de la Festa Major d'Igualada, és un bon dia per baixar al carrer, acostar-se a les piscines del Casal i implicar-se en el projecte venint a l'assemblea. Us esperem a les vuit del vespre a les piscines del Casal!
"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara venen,
baixa al carrer i participa.
Participa en el ball, la festa.
Dóna les mans al teu germà.
No podran res davant d'un poble
unit, alegre i combatiu."
(Vicent Andrés Estellés)
Crònica. Diumenge 11 d'agost. Quins dies us trobeu?
Quins dies us trobeu?
Assemblea:
Cada dilluns i dijous a les vuit del vespre al Casal. Són obertes, és a dir, hi poden assistir totes aquelles persones que ho vulguin. Acostumen a realitzar-se a costat del bar de les piscines del Casal, hi participen habitualment una trentena de persones, és guiada per una persona que fa de moderador seguint un acta i es tracten temes com: activitats del Casal, seguiment de la feina feta de rehabilitació de l'espai, relació amb la propietat, relació amb els veins...
Tasques de rehabilitació:
Cada dimarts a partir de les set de la tarda al Casal. En funció de les feines que s'han decidit prioritzar en assemblea es reparteixen les tasques també, és clar, en funció de les persones que voluntàriament dediquen el seu temps a rehabilitar l'espai.
Comissions:
Cada dimecres a partir de les set de la tarda al Casal. Cada comissió (comunicació, barri, espai...) parla de les tasques que li pertoquen organitzar des de la seva comissió.
Assemblea:
Cada dilluns i dijous a les vuit del vespre al Casal. Són obertes, és a dir, hi poden assistir totes aquelles persones que ho vulguin. Acostumen a realitzar-se a costat del bar de les piscines del Casal, hi participen habitualment una trentena de persones, és guiada per una persona que fa de moderador seguint un acta i es tracten temes com: activitats del Casal, seguiment de la feina feta de rehabilitació de l'espai, relació amb la propietat, relació amb els veins...
Tasques de rehabilitació:
Cada dimarts a partir de les set de la tarda al Casal. En funció de les feines que s'han decidit prioritzar en assemblea es reparteixen les tasques també, és clar, en funció de les persones que voluntàriament dediquen el seu temps a rehabilitar l'espai.
Comissions:
Cada dimecres a partir de les set de la tarda al Casal. Cada comissió (comunicació, barri, espai...) parla de les tasques que li pertoquen organitzar des de la seva comissió.
Crònica. Dissabte 10 d'agost. El casal: un projecte col·lectiu
Un projecte col·lectiu com el del Casal de Joves d'Igualada implica la participació de desenes de joves. Hores i hores dedicades a un projecte que creuen necessari. Un projecte col·lectiu del jovent i per al jovent. I obert a la ciutat. Aquest és el Casal de Joves d'Igualada.
 |
| Horari dels primers dies a les piscines del Casal |
Crònica. Divendres 9 d'agost. Música i més música
Música i més música. Músics d'Igualada, de la resta de la comarca de l'Anoia i d'arreu s'han interessat pel Casal. Diuen que pels músics l'ambient del lloc on toquen és fonamental. I s'hi deuen trobar a gust a les piscines del Casal perquè dia a dia anem confirmant concerts de música en directe pels mesos d'agost, setembre i octubre. De moment, us avancem alguns dels artistes que vindran. El dia i l'hora en que tocaran esperarem a fer-ho públic fins a tenir un calendari de totes les activitats. Mantingueu-vos "al loro", ben aviat l'agenda d'activitats de les piscines del Casal!
El poeta igualadí Marc Freixas i el seu germà, el cantautor Cesk Freixas (http://blocs.mesvilaweb.cat/ceskfreixas), ja han confirmat la seva predisposició a actuar a l'espai. En un emocionant discurs, a la Festa Major d'Argençola, el Cesk va recolzar als joves implicats en el projecte i va animar a construir una societat millor des de baix i fent-ho entre totes.
Artistes que actuaran a les piscines del Casal:
El grup de música "Yes, we kant" també han confirmat la seva voluntat d'actuar a l'espai. Música festiva però amb molt de contingut, el grup de música va recolzar l'ocupació i va confirmar la seva actuació a les piscines del Casal. Pels que no vau poder veure "Yes, we kant" al festival de Ganjautors 2013 el passat mes de juliol, us deixem l'enllaç: https://www.facebook.com/pages/El-grup-popularment-conegut-com-Yes-We-Kant-Immanuel/84577458826
Crònica. Dijous 8 d'agost. Calor
Els dijous, i els dilluns, és dia d'assemblea a les piscines del Casal. És el moment de compartir opinions, debatre i arribar a consensos, de posar al dia les tasques fetes de rehabilitació de l'espai, d'exposar la feina de les comissions... Assemblees que, habitualment, s'allarguen i és que hi ha moltes coses a decidir. Vine i suma't al projecte, tu també hi tens coses a dir perquè tu també en formes part!
 |
| Els joves implicats resguardant-se del sol en plena assemblea |
Crònica. Dimecres 7 d'agost. I si vinc, quina feina podré fer?
I si vinc, quina feina podré fer?
La primera i la segona setmana les tasques bàsiques van ser de retirada de deixalla (principalment, de l'edifici central -associació de víudes-), de desbrossament (herbes que ocupaven bona part dels espais) i de rehabilitació dels espais (neteja i acondicionament dels diferents espais).
De feina n'hi ha, però, per donar i per vendre. Habitualment, a les assemblees es marca una llista de prioritats de tasques a fer: netejar un espai, trobar mobiliari, retirar la deixalla... Aquestes són només algunes de les tasques que habitualment tenim a la llista de feines a fer. De feines, n'hi ha per a totes les persones que vinguin a l'espai.
I quin dia puc venir a donar un cop de mà?
Si cada dilluns i dijous es fa assemblea, els dimarts és el torn de les tasques de rehabilitació de l'espai. Amb la llista de tasques a fer decidida a l'assemblea anterior i tenint en compte el nombre de voluntaris d'aquell dia, es decideix quina tasca fa cada persona i ens posem mans a la feina.
Qui vulgui animar-se a col·laborar pot venir els dimarts a les set de la tarda a les piscines del Casal o qualsevol dia (matí o tarda) concertant amb algun dels joves la possibilitat de venir a treballar-hi.
La primera i la segona setmana les tasques bàsiques van ser de retirada de deixalla (principalment, de l'edifici central -associació de víudes-), de desbrossament (herbes que ocupaven bona part dels espais) i de rehabilitació dels espais (neteja i acondicionament dels diferents espais).
De feina n'hi ha, però, per donar i per vendre. Habitualment, a les assemblees es marca una llista de prioritats de tasques a fer: netejar un espai, trobar mobiliari, retirar la deixalla... Aquestes són només algunes de les tasques que habitualment tenim a la llista de feines a fer. De feines, n'hi ha per a totes les persones que vinguin a l'espai.
I quin dia puc venir a donar un cop de mà?
Si cada dilluns i dijous es fa assemblea, els dimarts és el torn de les tasques de rehabilitació de l'espai. Amb la llista de tasques a fer decidida a l'assemblea anterior i tenint en compte el nombre de voluntaris d'aquell dia, es decideix quina tasca fa cada persona i ens posem mans a la feina.
Qui vulgui animar-se a col·laborar pot venir els dimarts a les set de la tarda a les piscines del Casal o qualsevol dia (matí o tarda) concertant amb algun dels joves la possibilitat de venir a treballar-hi.
 |
| Podar la valla vegetal va ser una de les primeres tasques |
 |
| A l'esplanada de la piscina hi havia una gran quantitat de brossa i herba |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)