Crònica. Dissabte 28 de setembre. No podreu desallotjar les nostres idees!

Des de l'entrada a l'espai, com a col·lectiu ho hem tingut clar: nosaltres volem dialogar amb la propietat, amb l'Esglèsia, perquè entenem que la nostra acció de desobediència civil no té perquè dinamitar els ponts que de diàleg. Ara per ara però, aquest diàleg ha sigut impossible d'iniciar per la seva negativa a seure i, com a mínim, a explicar-los les raons que ens han portar a entrar al Casal. 

Nosaltres però estem tranquils i tranquil·les perquè hem fet els passos necessaris per iniciar el diàleg i hem tingut gestos d'aproximació quan ha sigut possible. No ho hem fet de cara als mitjans de comunicació, ho hem fet per coherència i responsabilitat. Com a metàfora, podríem dir hem netejat la vorera que envolta el Casal, és a dir, que nosaltres hem fet el que tocava sense preocupar-nos del què faran els altres. 

I, tal i com hem fet, així continuarem fent: intentarem iniciar el diàleg. Això i seguir rehabilitant l'espai que ja està començant a omplir-se de dignitat (pintant-ne les parets, omplint l'espai de mobles...) i vida, el propòsit amb què vam entrar a l'espai. I com diu Orxata:

Omplim la vida de vida
un cos que vibra
juntes no tenim por!
Mor, naix dia a dia
fluint armades
juntes ho podem tot!