Bon dia, sóc Jordi Casajuana, Igualadí de 26 anys, treballador i cursant estudis de nivell superior, de família de classe mitjana (que no pot escatimar diners en cap luxe però alhora no pateix, de moment i per sort, per posar el plat a taula). Dit tot això vull mostrar el meu profund suport a l’ espai pels somnis i a la defensa vers el seu desallotjament dictat pels jutjats.
Mai he estat d’ acord amb l’ ocupació d’ espais sense motiu i pel simple fet de disposar d’ un sostre on viure quan altres s’ han trencat les banyes en aconseguir comprar i mantenir el seu habitatge, ara bé, sí que crec en l’ opció de l'ocupació sempre i que sigui per fomentar la cooperació, voluntariat, generar un espai per a debats i iniciatives i oferir a la ciutadania una alternativa on discutir les realitats actuals que passen en el dia a dia a la ciutat.
Crec fermament que el jovent que ha optat per ocupar les antigues piscines del Casal ho ha fet amb una ferma idea d’ obrir l’ espai a tota la ciutat, un espai que, si bé no és seu, tampoc podríem afirmar al 100% que era del Bisbat de Vic, ja que ha estat molts anys en desús i amb un projecte d’ enderrocament que no s’ ha dut mai a terme. És doncs legítim que un grup de joves ocupi un espai per a fer-hi un centre social? No, ara bé, És legítim doncs que el Bisbat de Vic tingui en propietat un gran espai al centre de la ciutat d’ Igualada i on es podrien allotjar vàries entitats culturals igualadines/activitats i o espais que puguin oferir una alternativa de diàleg? En la meva mentalitat tampoc hi té cabuda.
Amb les preguntes anteriors no intento que la gent es posicioni ni en un bàndol ni en un altre però realment creuen que uns joves que van demanar un espai a l’ Ajuntament per incentivar el diàleg de la realitat on vivim i on obrir un espai per a la participació de tota la ciutadania Igualadina en assemblees, projectes, debats i moltes altres activitats es mereixen un desallotjament? Perdonin però no.
Dit tot això també he de confessar que per horaris, feina i altres coses que no vénen al cas no he pogut assistir a cap acte dels que s’ han dut a terme fins ara a les antigues piscines del Casal, cosa que no m’ ha fet desinteressar-me pel tema en tenir coneguts, veure publicacions del tema i tenir una curiositat profunda en voler saber del tema.
Espero doncs haver esborrat la estranya tendència que té la gent en generalitzar quan parla de l’ espai pels somnis, no sols el recolza qui hi pot anar i participar en el dia a dia de les instal·lacions i, si finalment es porta a terme el desallotjament, espero que els Igualadins siguem conscients de l’ espai que estem perdent i que l’ Ajuntament variï el seu discurs vers a aquests joves oferint-los diàleg, mediació i un espai alternatiu on dur a terme totes les activitats que de ben segur voldran i tindran la intenció de compartir amb tots nosaltres. Qui no prefereix un espai viu on generar alternatives de diàleg i noves idees vers un espai abandonat i oblidat?
Per totes les raons que comento espero que en les manifestacions i actes en contra del desallotjament del Casal i, malgrat que no puc assistir a la majoria d’ aquests actes, ja que actualment visc i treballo fora de la ciutat, hi sumin un participant moral més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada