Article Cedir per pactar de Laia Vicens (InfoAnoia, 28.01.2014)

Article CEDIR PER PACTAR de Laia Vicens (InfoAnoia, 28.01.2014)

http://infoanoia.cat/not/6006/cedir_per_pactar/

Aquest havia de ser un article sobre els motius que em fan dubtar de l’Espai pels Somnis, l’ocupació de les antigues piscines del Casal per part d’un grup de joves d’Igualada que volen un espai autogestionat. No em sentia part del jovent igualadí que diuen voler aglutinar, com si les 3000 persones de menys de 25 anys que hi vivim haguéssim de combregar amb aquesta iniciativa. No em quadrava la idea de demanar diàleg ara, quan el col·lectiu que va ocupar les piscines va actuar unilateralment, sense previ avís i només perquè l’Ajuntament no els donava un espai pel seu projecte. 

Els joves han preparat una memòria que han fet arribar a partits polítics i a la societat igualadina en general, on hi expliquen de manera clara els motius de l’ocupació i els objectius que persegueixen amb aquesta. Però si res no canvia, el 13 de febrer es produirà el desallotjament, per ordre judicial, de l’Espai pels Somnis. Un desallotjament que, en realitat, no convé a cap de les parts implicades: ni a l’església, perquè embrutaria la seva imatge; ni a l’Ajuntament, perquè demostraria que el seu paper de mediador ha fracassat; ni als joves, perquè encara que es podrien beneficiar d’un rebombori i notorietat pública, es quedarien sense local una altra vegada. 

El diàleg de sords –tothom vol parlar però ningú s’escolta- s’ha entrebancat i tapa l’origen del problema: fins a quin punt és legítima l’ocupació d’un espai buit de propietat aliena? Amb milers de pisos buits i famílies sense poder pagar-se un habitatge, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ha abanderat una lluita incontestable: el dret a viure en un habitatge digne. Però l’ocupació de l’Espai pels Somnis no és una resposta a una situació tan dràstica, tan catastròfica, perquè d’espais per debatre, per dur a terme activitats i per dinamitzar el jovent igualadí n’hi ha, com la Kaserna o l’Espai Cívic Centre. Però els joves de l’Espai pels Somnis no només volen això: la seva acció és una resposta a un sistema polític i social que ells no comparteixen, és l’evidència de l’afartament, és una acció amb connotacions ideològiques i polítiques, causes molt legítimes, d’altra banda.

El desallotjament sembla irrevocable, i a banda de preservar l’orgull del col·lectiu, no trobo cap motiu per defensar que no aturin l’ocupació, almenys temporalment. Així seria fàcil trobar una solució acordada amb l’Ajuntament i el Bisbat. Per això, si els joves volen mantenir obert el casal, el més fàcil és lluitar pel motiu de l’ocupació, no per l’ocupació en si. Si cedeixen i desallotgen el local, l’Ajuntament i el Bisbat tindran més predisposició a pactar, i pot ser que el Casal segueixi obert; però si no cedeixen, sembla que l’objectiu de la seva actuació només sigui l’acte de desobediència, no la construcció d’un espai de trobada.