Tot el nostre suport als companys del Sepc Igualada per la feina que fan dia a dia en defensa de l'educació pública!
#27Fplantemcara #vagaestudiants #27Fvag
#LaRepressióNoEnsAtura
dijous, 27 de febrer del 2014
Manifestació en defensa de l'educació pública a Igualada
Èxit de la manifestació en defensa de l'educació pública a Igualada. Al final de la manifestació, els mossos han identificat a un estudiant.
Tot el nostre suport als companys del Sepc Igualada per la feina que fan dia a dia en defensa de l'educació pública!
#27Fplantemcara #vagaestudiants #27Fvag
#LaRepressióNoEnsAtura
Tot el nostre suport als companys del Sepc Igualada per la feina que fan dia a dia en defensa de l'educació pública!
#27Fplantemcara #vagaestudiants #27Fvag
#LaRepressióNoEnsAtura
dilluns, 24 de febrer del 2014
dimarts, 18 de febrer del 2014
Poema del lloc on els somnis no es desallotgen
El teu cos
és una veu que mai descansa.
Ets el dia ple, rebel i combatiu...,
el tot encès de revolta
i el somni de viure't intensament.
En el teu espai
tot es comparteix
i es fa llarg i ample.
Et porto ben endins
i et dius vida.
Marc Freixas, 10 febrer 2014
--poema del lloc on els somnis no es desallotgen--
és una veu que mai descansa.
Ets el dia ple, rebel i combatiu...,
el tot encès de revolta
i el somni de viure't intensament.
En el teu espai
tot es comparteix
i es fa llarg i ample.
Et porto ben endins
i et dius vida.
Marc Freixas, 10 febrer 2014
--poema del lloc on els somnis no es desallotgen--
dilluns, 17 de febrer del 2014
Jo si crec en un món ple d'Espais pels somnis
No hi he pogut estar gaire, però si aquest dijous fan el desallotjament forçat serà una vergonya...
Espai Pels Somnis han aprofitat un espai mort, han donat vida i adequat unes instal·lacions que l'església feia servir per especular fins que la bombolla els va petar... han fet pensar a una ciutat sencera.
I què faran? els faran fora de males maneres.
Així ens ensenyen que l'esforç humà no té valor, només els diners i les propietats tenen valor en aquest món ple de fum.
Jo si crec en un món ple d'Espais pels somnis.
Ànim companys!
Quico Tretze
Espai Pels Somnis han aprofitat un espai mort, han donat vida i adequat unes instal·lacions que l'església feia servir per especular fins que la bombolla els va petar... han fet pensar a una ciutat sencera.
I què faran? els faran fora de males maneres.
Així ens ensenyen que l'esforç humà no té valor, només els diners i les propietats tenen valor en aquest món ple de fum.
Jo si crec en un món ple d'Espais pels somnis.
Ànim companys!
Quico Tretze
divendres, 14 de febrer del 2014
dijous, 13 de febrer del 2014
dilluns, 10 de febrer del 2014
diumenge, 9 de febrer del 2014
Dissabte, manifestació contra el desallotjament!
Acte d’inici de la manifestació des de l’Espai dels Somnis.
Manifestació pels carrers d’Igualada
L’Ajuntament esperant als joves de l’Espai pels Somnis.
L’Espai pels Somnis esperant a l’Ajuntament.
La Policia esperant a l’Espai pels Somnis.
La policia identificant a un somniador.
divendres, 7 de febrer del 2014
Divendres, xerrada de Pau Llonch (PAH Sabadell) i de dos vaguistes de PANRICO
Imatge de la xerrada de Pau Llonch, membre de la PAH Sabadell i de l'Obra Social de la PAH, que va comptar amb una vuitantena d'assistents, entre els quals alguns membres de la PAH Anoia. La xerrada va comptar amb 20 minuts d'explicació per part de Llonch sobre la lluita desobedient de la PAH i mitja hora després responent a preguntes per part del públic.
A continuació va ser el torn de dos vaguistes de PANRICO que van explicar les raons de la vaga, l'origen del conflicte laboral i com està sent actualment el seguiment de la vaga. En acabar, el públic va poder gaudir d'una cafeta autogestionada (tapes, sopar...) els recursos de la qual van ser destinats als vaguistes de PANRICO.
Els actes van ser organitzats per ARRAN Igualada, CJC Igualada, SEPC Igualada i Espai pels somnis.
A continuació va ser el torn de dos vaguistes de PANRICO que van explicar les raons de la vaga, l'origen del conflicte laboral i com està sent actualment el seguiment de la vaga. En acabar, el públic va poder gaudir d'una cafeta autogestionada (tapes, sopar...) els recursos de la qual van ser destinats als vaguistes de PANRICO.
Els actes van ser organitzats per ARRAN Igualada, CJC Igualada, SEPC Igualada i Espai pels somnis.
dijous, 6 de febrer del 2014
Dijous, projecció de la pel·lícula "La estrategia del caracol"
El dijous, i dins dels actes del cap de setmana contra el desallotjament, el CineClub de l'Ateneu Igualadí en col·laboració amb l'Espai pels somnis, va projectar la pel·lícula La estrategia del caracol.
El Casal l’Espai pels Somnis és el protagonista de la sessió “La Proposta” d’aquest trimestre. Per aquest motiu s’ha escollit la pel·lícula colombiana “La estrategia del caracol”.Dirigida i produïda pel cineasta Sergio Cabrera, l’obra és una comèdia-drama i relat de ficció sobre la llibertat i la solidaritat. El film ens narra com els llogaters de la Casa Uribe, d’extracció modesta, volen ser desallotjats per un propietari milionari i prepotent. Els inquilins se les empesquen per burlar les ordres de desallotjament gràcies a l’enginy de Romero, un hàbil advocat, i de Jacinto, un vell anarquista espanyol exiliat, i ambdós veïns de l’edifici. La lluita contra els especuladors i els corruptes, potser està perduda abans de començar, però els veïns estan disposats a tot per defensar la seva dignitat. La estrategia del caracol (1993) va ser un èxit de crítica i públic, aconseguint diversos premis.
El Casal l’Espai pels Somnis és el protagonista de la sessió “La Proposta” d’aquest trimestre. Per aquest motiu s’ha escollit la pel·lícula colombiana “La estrategia del caracol”.Dirigida i produïda pel cineasta Sergio Cabrera, l’obra és una comèdia-drama i relat de ficció sobre la llibertat i la solidaritat. El film ens narra com els llogaters de la Casa Uribe, d’extracció modesta, volen ser desallotjats per un propietari milionari i prepotent. Els inquilins se les empesquen per burlar les ordres de desallotjament gràcies a l’enginy de Romero, un hàbil advocat, i de Jacinto, un vell anarquista espanyol exiliat, i ambdós veïns de l’edifici. La lluita contra els especuladors i els corruptes, potser està perduda abans de començar, però els veïns estan disposats a tot per defensar la seva dignitat. La estrategia del caracol (1993) va ser un èxit de crítica i públic, aconseguint diversos premis.
dimecres, 5 de febrer del 2014
Dimecres, acollim l'exposició de Baula "los nadies"
Ens agrada molt poder ser un espai d'acollida, i aquesta setmana tindrem l'exposició "los nadies".
dilluns, 3 de febrer del 2014
Article Jordi Cuadras - Espai per a seguir somiant (Anoiadiari, 04.02.2014)
L’Ajuntament d’Igualada té temps fins aquest divendres per decidir si
cedeix, o no, una nau de l’Escorxador per traslladar-hi l’Espai pels
Somnis que des de l’estiu es troba a l’antic Casal Interparroquial del
passeig Verdaguer. Aquesta és la demanda que el col·lectiu fa per deixar
el Casal de manera acordada i evitar el desallotjament que el jutge ha
marcat pel dijous 13 de febrer. El Bisbat de Vic s’ha compromès a
retirar la denúncia i a deixar un mes i mig de marge per marxar-ne i
d’aquí la proposta d’anar a l’Escorxador. Si el desallotjament forçat no
es produeix, tots aquests mesos d’incertesa hauran valgut la pena
perquè la ciutat haurà aconseguit quatre victòries.
Primera: gràcies a l’Espai pels Somnis, s’ha visualitzat un col·lectiu que remou la consciència social d’Igualada i que és capaç d’agrupar gent i entitats de diverses edats i perfils sota un mateix sostre, tal i com es va poder comprovar a l’assemblea oberta que es va fer el passat 17 de gener. Quan van entrar a l’antic casal, l’única bandera que hi van penjar va ser la d’Igualada i aquesta és la seva força: no hi ha cap més militància que una militància amb la ciutat, la seva gent i unes idees de justícia i solidaritat que són benvingudes en una Igualada conservadora que moltes vegades està massa adormida.
Segona: gràcies a l’Espai pels Somnis, el Bisbat de Vic ha explicat quin és el seu projecte per reformar l’antic Casal Interparroquial. Potser arriba tard, però em crec la seva paraula quan assegura que hi ha un projecte sobre la taula per poder-lo tornar a obrir. Al Full Dominical d’aquesta setmana, a més de posar en valor la tasca de l’Espai pels Somnis, s’hi expliquen alguns detalls de com es tornarà a convertir el Casal en un centre de reunió social i cultural d’Igualada per no deixar perdre aquest gran espai del centre de la ciutat. S’ha aconseguit un compromís públic del Bisbat de que es faran les obres, que no és poc.
Tercera: gràcies a l’Espai pels Somnis, l’Església d’Igualada ha obert les portes dels locals parroquials per oferir-los-els, preocupada per les males condicions estructurals i perills de l’antic Casal. La ciutat té la sort de tenir en Mossèn Massana una persona tolerant, oberta i generosa, i aquest gest, sigui aprofitat o no per la gent de l’Espai pels Somnis, és un avanç del que serà el futur Casal rehabilitat, ja que s’obrirà a totes les entitats que el necessitin. Serà una bona manera de tornar a convertir l’Església en un punt de trobada i d’aixopluc social.
Quarta: gràcies a l’Espai pels Somnis, i si l’Ajuntament ho permet, Igualada podrà fer ús d’un dels espais reformats de l’Escorxador que encara es troben per estrenar, ja que l’actual govern ha arraconat el projecte que hi havia en aquell complex. L’edifici modernista té tres naus: la central, que és una sala polivalent, la lateral esquerra que és on s’hi exposa la imatgeria festiva de la ciutat, i la nau del lateral dret que es va reformar fa tres anys i està buida. Per tant, com a ciutadans, tenim tot el dret a demanar de fer ús i amortitzar un espai on s’hi ha fet una inversió i que ningú utilitza. L’antic Hospital o equipaments com la Ginesta i la Teneria, que quedaran en desús d’aquí uns mesos, també podrien ser altres alternatives d’ubicació.
He volgut destacar aquests quatre punts perquè vénen a mostrar de manera sintètica que potser sense buscar-ho, l’Espai pels Somnis ha fet una sacsejada a Igualada que ha anat més enllà de les activitats que ha desenvolupat: movent una peça, se n’han mogut unes quantes més. L’ocupació del Casal a l’estiu pot ser qüestionat pel que fa a les formes, i tant! Potser un procés de diàleg després de veure com a insuficients les propostes del departament de Joventut hagués pogut donar algun resultat, però també és cert que sense aquestes formes potser ningú hagués reaccionat.
Segurament a molts igualadins se’ls fa difícil entendre la filosofia i dinàmica de funcionament de l’Espai pels Somnis, un casal autogestionat, i de seguida li posen una etiqueta que no li correspon. És una experiència nova a la ciutat, una altra manera de fer, assembleària i en comunitat, que funciona a Manresa, Lleida o a Barcelona, per exemple. Donem-hi confiança i fem que pugui seguir el seu camí. El mateix col·lectiu ha ofert una alternativa, l’Església també i ara toca que parli l’Ajuntament, que amb valentia i coratge polític hauria de saber resoldre el tema i no deixar-lo podrir com ha passat en altres conflictes que la ciutat té oberts (disputa Igualada Comerç-Rec Stores o disputa de les colles que participen a les cercaviles de la Festa Major).
Igualada no ha d’ofegar una proposta que trenca esquemes, que qüestiona moltes coses i que ho fa amb un treball seriós i propositiu. Com a societat, és un privilegi poder tenir un espai on s’hi sumen debats, lluites i reivindicacions!
Primera: gràcies a l’Espai pels Somnis, s’ha visualitzat un col·lectiu que remou la consciència social d’Igualada i que és capaç d’agrupar gent i entitats de diverses edats i perfils sota un mateix sostre, tal i com es va poder comprovar a l’assemblea oberta que es va fer el passat 17 de gener. Quan van entrar a l’antic casal, l’única bandera que hi van penjar va ser la d’Igualada i aquesta és la seva força: no hi ha cap més militància que una militància amb la ciutat, la seva gent i unes idees de justícia i solidaritat que són benvingudes en una Igualada conservadora que moltes vegades està massa adormida.
Segona: gràcies a l’Espai pels Somnis, el Bisbat de Vic ha explicat quin és el seu projecte per reformar l’antic Casal Interparroquial. Potser arriba tard, però em crec la seva paraula quan assegura que hi ha un projecte sobre la taula per poder-lo tornar a obrir. Al Full Dominical d’aquesta setmana, a més de posar en valor la tasca de l’Espai pels Somnis, s’hi expliquen alguns detalls de com es tornarà a convertir el Casal en un centre de reunió social i cultural d’Igualada per no deixar perdre aquest gran espai del centre de la ciutat. S’ha aconseguit un compromís públic del Bisbat de que es faran les obres, que no és poc.
Tercera: gràcies a l’Espai pels Somnis, l’Església d’Igualada ha obert les portes dels locals parroquials per oferir-los-els, preocupada per les males condicions estructurals i perills de l’antic Casal. La ciutat té la sort de tenir en Mossèn Massana una persona tolerant, oberta i generosa, i aquest gest, sigui aprofitat o no per la gent de l’Espai pels Somnis, és un avanç del que serà el futur Casal rehabilitat, ja que s’obrirà a totes les entitats que el necessitin. Serà una bona manera de tornar a convertir l’Església en un punt de trobada i d’aixopluc social.
Quarta: gràcies a l’Espai pels Somnis, i si l’Ajuntament ho permet, Igualada podrà fer ús d’un dels espais reformats de l’Escorxador que encara es troben per estrenar, ja que l’actual govern ha arraconat el projecte que hi havia en aquell complex. L’edifici modernista té tres naus: la central, que és una sala polivalent, la lateral esquerra que és on s’hi exposa la imatgeria festiva de la ciutat, i la nau del lateral dret que es va reformar fa tres anys i està buida. Per tant, com a ciutadans, tenim tot el dret a demanar de fer ús i amortitzar un espai on s’hi ha fet una inversió i que ningú utilitza. L’antic Hospital o equipaments com la Ginesta i la Teneria, que quedaran en desús d’aquí uns mesos, també podrien ser altres alternatives d’ubicació.
He volgut destacar aquests quatre punts perquè vénen a mostrar de manera sintètica que potser sense buscar-ho, l’Espai pels Somnis ha fet una sacsejada a Igualada que ha anat més enllà de les activitats que ha desenvolupat: movent una peça, se n’han mogut unes quantes més. L’ocupació del Casal a l’estiu pot ser qüestionat pel que fa a les formes, i tant! Potser un procés de diàleg després de veure com a insuficients les propostes del departament de Joventut hagués pogut donar algun resultat, però també és cert que sense aquestes formes potser ningú hagués reaccionat.
Segurament a molts igualadins se’ls fa difícil entendre la filosofia i dinàmica de funcionament de l’Espai pels Somnis, un casal autogestionat, i de seguida li posen una etiqueta que no li correspon. És una experiència nova a la ciutat, una altra manera de fer, assembleària i en comunitat, que funciona a Manresa, Lleida o a Barcelona, per exemple. Donem-hi confiança i fem que pugui seguir el seu camí. El mateix col·lectiu ha ofert una alternativa, l’Església també i ara toca que parli l’Ajuntament, que amb valentia i coratge polític hauria de saber resoldre el tema i no deixar-lo podrir com ha passat en altres conflictes que la ciutat té oberts (disputa Igualada Comerç-Rec Stores o disputa de les colles que participen a les cercaviles de la Festa Major).
Igualada no ha d’ofegar una proposta que trenca esquemes, que qüestiona moltes coses i que ho fa amb un treball seriós i propositiu. Com a societat, és un privilegi poder tenir un espai on s’hi sumen debats, lluites i reivindicacions!
diumenge, 2 de febrer del 2014
#propostademínims #solucióEscorxador
PROPOSTA:
La última proposta del bisbat arriba diumenge 2 de febrer, ahir, en
que ens ofereixen retirar el desallotjament previst pel dia 13 de
febrer amb la condició que abandonem l'espai en el termini màxim
d'un mes i mig. El bisbat ens fa aquesta proposta amb l'objectiu
d'evitar el desallotjament que totes les parts implicades volem
evitar, però obligant-nos a deixar el projecte orfe d'espai.
RESPOSTA: Davant d'aquesta proposta, l'Espai pels Somnis ens comprometem a abandonar les instal·lacions que ocupem actualment si:
1. AJUNTAMENT. L'ajuntament ens cedeix l'edifici nord del recinte de l'Escorxador (edifici de la dreta, si es mira des de la porta d'entrada del recinte) per poder seguir desenvolupant el nostre projecte. Aquesta cessió per part de l'Ajuntament aturaria el desallotjament sempre i quan abans del divendres 7 ens faci arribar un document legal que acrediti la cessió d'aquest espai. Entenem que l'edifici nord de l'Escorxador és un exemple d'espai desaprofitat, de propietat municipial, en desús i que sense cap inversió pública podria tornar a tenir activitat. Una cessió entre l'Ajuntament d'Igualada i la personalitat jurídica Espai pels somnis, que permetria la gestió assemblearia d'un espai útil per a totes les entitats i persones de la ciutat.
2. ESPAI PELS SOMNIS. Si és així, els membres de l'Espai pels Somnis ens comprometem a renunciar a un espai immens al centre i a 6 mesos de tasca voluntària de rehabilitació de l'espai, que des de bon principi va nèixer com a punt de trobada per incentivar el moviment cultural i social de la ciutat.
3. BISBAT DE VIC. A més a més, davant de la proposta del Bisbat de Vic de recuperació de l'espai, i de posar-la al servei de la ciutat, entenem que el nostre projecte no té cabuda amb les condicions que el bisbat ens ha ofert ja que el model assembleari i autogestionat són per nosaltres una prioritat innegociable. Per altra banda, entenem que és una responsabilitat social i ciutadana fer públic la totalitat del projecte (què s'hi farà, quan obriran, qui ho gestionarà...) ja que creiem que és una demanda ciutadana unànime. Si no es compleixen les condicions i el bisbat abandona la intenció de recuperar el Casal, ens comprometem a acompanyar la ciutadania exigint el compliment de l'acord que permeti que es torni a fer ús del Casal, tot i que el projecte que si vol desenvolupar ja no sigui el nostre.
Si l'Ajuntament no es compromet a cedir-nos el local del recinte de l'Escorxador, nosaltres seguirem ocupant el Casal del Passeig d'Igualada assumint les conseqüències que d'això es derivin. Sabem que és possible la cessió d'aquest espai i que l'Ajuntament d'Igualada disposa dels mitjans per poder-nos fer arribar el document que ho acrediti aquest divendres, tenint com a referència les naus de Can Batlló de Barcelona. La nostra proposta és la mateixa que uns mesos abans d'ocupar, però traslladant el nostre lema inicial de "necessitem espais" en un en concret: la nau nord del recinte de l'Escorxador. Aquesta és la nostra proposta de mínims, si vol l'Ajuntament d'Igualada té cinc dies per resoldre el conflicte.
Espai pels somnis
Igualada
Diumenge
2 de febrer de 2014
Enllaç als mitjans de comunicació locals:
dissabte, 1 de febrer del 2014
Les parròquies d'Igualada afirmen que no ofereixen un projecte per 'sortir del pas' del problema de l'ocupació
http://www.anoiadiari.cat/noticia/les-parroquies-d-igualada-afirmen-que-no-ofereixen-un-projecte-per-sortir-del-pas-del-prob
Les parròquies d'Igualada han editat un full dominical dedicat exclusivament al tema del Casal Interparroquial i als joves de l'Espai dels somnis en el que remarquen l'existència d'un projecte de millora que s'havia de posar en marxa just abans de l'arribada dels joves.
Seu de l'Arxiprestat Anoia-Segarra a Igualada
Les parròquies d'Igualada han editat un full dominical dedicat exclusivament al tema del Casal Interparroquial i als joves de l'Espai dels somnis en el que remarquen l'existència d'un projecte de millora que s'havia de posar en marxa just abans de l'arribada dels joves.
Seu de l'Arxiprestat Anoia-Segarra a Igualada
Les Parròquies d’Igualada afirmen estar ''decidides a tirar endavant la renovació del Casal per a que segueixi servint a tothom'' i afirmen que volen treballar per a que el Casal sigui ''de tots''
En aquest sentit reiteren el que ja va avançar Mossèn Massana aquest dimecres al vespre, afirmant que 'el Casal es va tancar l’1 de gener de 2009 perquè no reunia les condicions de seguretat necessàries'' i que ja ''des d’abans del seu tancament, les parròquies d’Igualada havien treballat per la seva renovació, de manera continuada, amb la idea de que com més aviat millor, les parròquies i entitats poguessin disposar d’aquest espai que complementa els espais parroquials, que són insuficients per algunes de les activitats''.
Expliquen que el primer projecte es va presentar públicament va ser el 2008, i '' tenia la dificultat que requeria la modificació d’un pla urbanístic que finalment no es va aprovar. Del procés públic se’n van treure algunes aportacions (reducció del cost, optimització d’espais...)''
Aleshores- continuen - ''es va haver treballar en l’elaboració del segon projecte (any 2011) que, a diferència de l’anterior, aprofitava les estructures de l’actual edifici. Malgrat tot, la incidència de la greu crisi econòmica i la redefinició del projecte va requerir continuar treballant fins al projecte que al juliol del 2013 ja s’havia presentat a dos organismes interns del Bisbat com a fase prèvia a la seva execució. Aquest projecte és la base del que volem tirar endavant''.
Per tot això, asseguren que no estan ''oferint un projecte per ‘sortir del pas’ del problema actual: si no que durant aquests cinc anys s’ha estat treballant, afrontant les diferents dificultats econòmiques, tècniques i legals, que havien portat ja a un projecte madur, que respon a les necessitats reals i és viable tècnica i financerament''.
També reiteren que mai han ''abandonat el Casal ja que l’hem seguit atenent, responent als problemes causats per un espai en desús. Hi ha una amplíssima documentació de dona fe de tot això''.
En el full parroquial s'explica que 'en l’actualitat estem a la fase d’execució de la renovació viable del Casal, però oberta a ampliacions en el futur. En aquesta fase és quan ens hem trobat amb l’arribada d’un grup de joves d’Igualada, presents des de fa mesos a l’espai del Casal. En els diferents contactes que hem tingut, hem de destacar molt positivament les seves ganes per fer coses per als altres, amb un desig de millora social, i amb uns criteris de justícia, solidaritat i de denúncia de les injustícies tan propis de l’Església''. Manifesten també que s'alegren que ''el jovent d’Igualada tingui aquestes ganes de treballar per al seu propi futur i el del conjunt de la societat. És una llavor que esperem que animi la iniciativa dels joves a la ciutat''.
En el full també s'exposa que ''mentre durin les obres d'adequació les parròquies igualadines ofereixen als joves ''els espais parroquials de la ciutat perquè puguin continuar amb les seves activitats. Hem comprovat que els locals parroquials que se’ls ha ofert, poden encabir perfectament les activitats que estan duent a terme. Una vegada el Casal estigui rehabilitat, podran utilitzar-lo juntament amb totes les entitats i institucions que en vulgui fer ús''.
''mai no es va dir cap nom, ni denunciar cap persona concreta''
Les parròquies igualadines asseguren que volen arribar a un acord ''per a que es pugui tirar endavant la renovació del Casal d’Igualada''. Reconeixen que ''per tal d’evitar tenir responsabilitats davant un hipotètic accident es va denunciar la presència no autoritzada en aquests espais'', però recalquen que ''mai no es va dir cap nom, ni denunciar cap persona concreta''. Conclouen que ''ara cal centrar el debat en com podem tirar entre tots endavant el Casal. És un projecte compartit que volem fer compatible amb els projectes que els joves estan tirant endavant. No cal dir que l’eina ha de ser la força del diàleg i la del sentit comú, mai la confrontació''.
Al final del full parroquial s'explica que es vol ''un espai obert a tothom i que sigui el continuador d’una gran història de decennis de servei a les iniciatives i a les trobades de generacions d’igualadins. Tot això, sense tancar les portes a ningú, pensi com pensi'' i s'exposa els serveis que oferirà el Casal després de la reforma: ''Una sala d’actes gran on poder realitzar activitats culturals, conferències, exposicions i tota mena de reunions, un espai a l’aire lliure, obert a la ciutat, punt de trobada dels igualadins, espais per a la pràctica de l’esport per als joves, sales i espais polivalents per a la catequesis i reunions per a les activitats de les parròquies i d’aquelles entitats que en vulguin disposar''.
En aquest sentit reiteren el que ja va avançar Mossèn Massana aquest dimecres al vespre, afirmant que 'el Casal es va tancar l’1 de gener de 2009 perquè no reunia les condicions de seguretat necessàries'' i que ja ''des d’abans del seu tancament, les parròquies d’Igualada havien treballat per la seva renovació, de manera continuada, amb la idea de que com més aviat millor, les parròquies i entitats poguessin disposar d’aquest espai que complementa els espais parroquials, que són insuficients per algunes de les activitats''.
Expliquen que el primer projecte es va presentar públicament va ser el 2008, i '' tenia la dificultat que requeria la modificació d’un pla urbanístic que finalment no es va aprovar. Del procés públic se’n van treure algunes aportacions (reducció del cost, optimització d’espais...)''
Aleshores- continuen - ''es va haver treballar en l’elaboració del segon projecte (any 2011) que, a diferència de l’anterior, aprofitava les estructures de l’actual edifici. Malgrat tot, la incidència de la greu crisi econòmica i la redefinició del projecte va requerir continuar treballant fins al projecte que al juliol del 2013 ja s’havia presentat a dos organismes interns del Bisbat com a fase prèvia a la seva execució. Aquest projecte és la base del que volem tirar endavant''.
Per tot això, asseguren que no estan ''oferint un projecte per ‘sortir del pas’ del problema actual: si no que durant aquests cinc anys s’ha estat treballant, afrontant les diferents dificultats econòmiques, tècniques i legals, que havien portat ja a un projecte madur, que respon a les necessitats reals i és viable tècnica i financerament''.
També reiteren que mai han ''abandonat el Casal ja que l’hem seguit atenent, responent als problemes causats per un espai en desús. Hi ha una amplíssima documentació de dona fe de tot això''.
En el full parroquial s'explica que 'en l’actualitat estem a la fase d’execució de la renovació viable del Casal, però oberta a ampliacions en el futur. En aquesta fase és quan ens hem trobat amb l’arribada d’un grup de joves d’Igualada, presents des de fa mesos a l’espai del Casal. En els diferents contactes que hem tingut, hem de destacar molt positivament les seves ganes per fer coses per als altres, amb un desig de millora social, i amb uns criteris de justícia, solidaritat i de denúncia de les injustícies tan propis de l’Església''. Manifesten també que s'alegren que ''el jovent d’Igualada tingui aquestes ganes de treballar per al seu propi futur i el del conjunt de la societat. És una llavor que esperem que animi la iniciativa dels joves a la ciutat''.
En el full també s'exposa que ''mentre durin les obres d'adequació les parròquies igualadines ofereixen als joves ''els espais parroquials de la ciutat perquè puguin continuar amb les seves activitats. Hem comprovat que els locals parroquials que se’ls ha ofert, poden encabir perfectament les activitats que estan duent a terme. Una vegada el Casal estigui rehabilitat, podran utilitzar-lo juntament amb totes les entitats i institucions que en vulgui fer ús''.
''mai no es va dir cap nom, ni denunciar cap persona concreta''
Les parròquies igualadines asseguren que volen arribar a un acord ''per a que es pugui tirar endavant la renovació del Casal d’Igualada''. Reconeixen que ''per tal d’evitar tenir responsabilitats davant un hipotètic accident es va denunciar la presència no autoritzada en aquests espais'', però recalquen que ''mai no es va dir cap nom, ni denunciar cap persona concreta''. Conclouen que ''ara cal centrar el debat en com podem tirar entre tots endavant el Casal. És un projecte compartit que volem fer compatible amb els projectes que els joves estan tirant endavant. No cal dir que l’eina ha de ser la força del diàleg i la del sentit comú, mai la confrontació''.
Al final del full parroquial s'explica que es vol ''un espai obert a tothom i que sigui el continuador d’una gran història de decennis de servei a les iniciatives i a les trobades de generacions d’igualadins. Tot això, sense tancar les portes a ningú, pensi com pensi'' i s'exposa els serveis que oferirà el Casal després de la reforma: ''Una sala d’actes gran on poder realitzar activitats culturals, conferències, exposicions i tota mena de reunions, un espai a l’aire lliure, obert a la ciutat, punt de trobada dels igualadins, espais per a la pràctica de l’esport per als joves, sales i espais polivalents per a la catequesis i reunions per a les activitats de les parròquies i d’aquelles entitats que en vulguin disposar''.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)