Aquest dissabte la jornada de rehabilitació de l'espai va ser molt productiva. Després d'haver netejat l'edifici "El vaixell" (antic espai de l'Associació de vídues), ara estem pintant i col·locant els mobles que ens arriben. Taules, cadires i mobles diversos per omplir l'espai per a poder-hi fer activitats. Això és el què estem fent. Feina i més feina. Estem ja acabant la transformació de l'espai. El que era un lloc abandonat serà un espai ple de vida (i sense brossa i pintat i net i...). Moltes gràcies als que hi heu ajudat! I als que us heu passat aquest dos darrers mesos criticant el projecte sense haver-vos acostat a conèixer què fem només dir-vos:
"Fem coses. A aquells que no fan mai res no els tinguem en compte; si no és di'ls-hi això: <<Feu coses o calleu. No sigueu el femer que destorba el vianant>>. I si volen parlar, no els admetem disputa. Fem coses."
Joan Salvat-Papasseit
DESPRÉS
Ah, i per cert, si hem de fer tanta feina és perquè l'estat lamentable en que els gestors del Casal tenien l'edifici, a les seves mans, en feia inviable un present o un futur a mitjà termini. Ara, però, li hem donat vida: té present i molt futur. Ja no és seu, ara és de tots!
ABANS
Per què són importants els espais pels joves (i no tant joves)? Vídeo de suport d'AdaColau (PAH) i Cesk Freixas al projecte del Casal! Juntes ho podem tot!
Segon vídeo explicatiu del projecte (projectat a l'operació cigró de la Coll@nada)!
El primer dels tres vídeos explicatius del Casal de Joves d'Igualada!
Per tal de permetre a aquells joves que ho vulguin assistir a la concentració en suport a la Vaga del professorat de les Illes Balears, l'assemblea començarà just quan s'acabi la concentració.
Aquest dissabte, vine al Casal a participar a la jornada de treball!
El vídeo explicatiu del projecte que es va mostrar a la Cigronada de la Coll@nada!
Avui, compartim l'article Igualada, ple o buit? d'Alfons Recio (Blogs d'Anoiadiari) perquè fa una bona reflexió sobre la geografia urbana d'Igualada citant, també, el nostre projecte (enllaç a l'article).
Al llarg dels darrers 30 anys i fins l’any 2008, hem viscut un període
de pronunciada expansió urbana. Les dinàmiques de creixement eren
dominades per l’extensió de la urbanització cap a perifèries cada cop
més llunyanes, mentre que els centres de les ciutats eren transformats o
abandonats selectivament.
Per exemple, en el litoral espanyol,
i només pel que fa als primers 500 m de franja costanera, el ritme de
transformació va ser, entre 1987 i 2005, de 2 hectàrees diàries, segons Greenpeace. També el ritme de consum de sòl a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) era de 3 hectàrees al dia. Més
concretament, si l’any 1972 la RMB tenia urbanitzades 21.482 ha, l’any
1992 ja eren 45.036 ha (en un període en que la població metropolitana
no creixia).
Es diu, que des dels anys 1970s i fins ara s’ha consumit més sòl que en els 2.000 anys anteriors, des dels temps de Roma.
I així arribem a l’any 2008, quan amb la crisi tot queda aturat.
L’esclat de la bombolla immobiliària tanca un cicle de transformacions
urbanes i paralitza les capacitats de millora urbana de les ciutats o de
creació de nous d’equipaments i espais cívics. Es tracta també d’una
crisi de l’urbanisme de plusvàlua que ja no permet inversions.
A la mateixa ciutat d’Igualada podem fer un petit tour
i admirar diferents estructures de formigó sense acabar, solars,
edificis d’habitatges nous buits, o edificis d’antics d’equipaments
també “abandonats”. En un treball justament sobre aquests buits urbans
per a Sabadell, Urbanporosi, s’han comptabilitzat fins a 74 hectàrees sense ús a l’interior de la ciutat.
No deixa de ser sorprenent que en un moment en que tothom s’omple la
boca d’eficiència no es parli també d’eficiència territorial. Tenir
buits urbans no és eficient. I amb això arribem a la recent ocupació de
les antigues piscines Casals, amb l’Espai pels Somnis.
Efectivament, les piscines
també han viscut el seu particular esclat de la bombolla. I és que en
una part d’aquest equipament es preveia aixecar una promoció
d’habitatges, que es venia discretament sobre plànol. No s’han arribat a
construir a causa de la frenada de la demanda en plena crisi
immobiliària, fet que ha deixat aquest fragment urbà central buit d’ús
possiblement a l’espera de temps millors.
I és que la crisi de
l’urbanisme de plusvàlua ha deixat en stand-by la producció tradicional
de ciutat, però alhora ha obert noves oportunitats per a que els
ciutadans puguin tornar a assumir un paper protagonista en aquesta
producció de ciutat. Existeixen exemples en altres ciutats, com el cas
de l’antic recinte industrial de Can Batlló al barri de Sants de
Barcelona, on fa uns pocs anys s’havia de desenvolupar un projecte amb
habitatges i equipaments i que l’esclat de la bombolla va deixar aturat.
Avui dia els veïns han transformat aquest antic espai de Can Batlló en
un equipament polifuncional autogestionat, donant solució a antigues
reclamacions per part del veïnat del barri, mancat d’equipaments. Cal
dir que abans de la cessió d’aquest espai per part de l’ajuntament, Can
Batlló va haver de ser ocupat.
Les piscines casals eren un
equipament que va funcionar fins al 2007 i després de 6 anys buides, un
grup de veïns l’ha ocupat per a tornar a posar en ús l’espai. Aquesta
acció per si mateixa ja és tot un acte de crítica contra la ineficiència
de tenir buits urbans dins de la ciutat.
Es tracta d’un
exemple igualadí en que la ciutadania es posa a “fer ciutat” intentant
retornar un equipament per a l’ús col•lectiu fruit d’unes necessitats
reals. Perquè no hi ha més garantia de que un equipament respondrà a les
necessitats reals de la ciutadania, que el fet de que sigui la mateixa
ciutadania qui el posi en funcionament, com el cas de Can Batlló.
En aquest sentit, l’Espai pels somnis pot ser llegit com un intent de
trencar amb la lògica imperant durant les darreres dècades de construir
per destruir i per a tornar a construir, ja que es tracta d’aprofitar el
que ja existeix. Però també, com que la ciutat a més de volums físics
(la urbs), és sobretot ciutadans (la civitas), l’Espai pels somnis
significa també un projecte de ciutadania, de com la recuperació d’un
espai permet dur a terme un projecte col•lectiu en el que resoldre
necessitats ciutadanes, d’espais per a la reflexió, la formació,
l’intercanvi, l’oci, la creació col•lectiva i l'assumpció de les
responsabilitats que representa la gestió d’un equipament. Perquè els
ciutadans també poden gestionar. Fer ciutat i fer ciutadania.
Finalment, cal afegir que donat el context creixent en que els veïns
d’un territori endeguen processos per a reaprofitar espais buits per
usos col•lectius (horts, biblioteques, etc.), les reflexions urbanes
estan portant ja a la creació de noves eines per a la gestió de la
ciutat, com la custòdia urbana, que permet trobar marcs d’acord entre la
propietat, els veïns i l’administració.
L'assemblea d'avui dijous ha sigut d'allò més interessant. Més enllà del que habitualment parlem (activitats, tasques de rehabilitació, comissions...), hem sigut per un dia interioristes. Hem parlat dels usos que poden tenir els espais de l'edifici el "vaixell" (antic edifici de l'associació de vídues) i hem decidit quins espais seran comuns, què s'hi podrà fer, quines sales seran per material, on col·locarem el bar a l'hivern...
I, després de l'assemblea, el taller de percussió corporal que ha comptat amb la participació d'una desena de persones. Us en deixem una imatge:
Demà a la tarda, com cada dijous, hi haurà assemblea oberta per parlar de diferents temes del dia a dia del Casal (valoració de la jornada de rehabilitació de dimarts, explicació de la comissió legal sobre el procès judicial, decidir data de l'assemblea setmanal, prioritzar tasques de rehabilitació per a la propera setmana...). Demà, i degut a que després hi haurà activitat al Casal, l'assemblea serà a les sis de la tarda.
A més a més, també es realitzarà un taller de percussió corporal que vindrà a dur a terme un tallerista amb molta experiència i que també és obert a totes les persones que ho vulguin (el preu del taller és de 3 euros). El taller començarà a dos quarts de vuit del vespre al Casal.
Avui, a partir de les 5 de la tarda, hem tingut jornada de neteja a les piscines del Casal. Les tasques de rehabilitació s'han centrat en l'edifici del "vaixell", l'edifici de les vídues, on s'han dut a terme les següents feines:
- Rascar parets per poder-hi pintar
- Neteja del terra
- Pintar parets
- Desbrossar l'accès pel Passeig Verdaguer (que, ben aviat, serà l'accès principal al Casal).
- Netejar la planta baixa
La trentena de persones que han ajudat han suat i de valent per poder deixar millor de com estava les sales i els accessos a l'edifici el "vaixell". Molta i molta feina rascant les parets: la paret del fons de l'imatge, on es veuen set joves treballant-hi, s'ha rascat per treure un empaperat vell i poder pintar la paret amb un color més alegre. I, en primer terme de l'imatge, quatre joves rascant una taca al terra. A fora, en el mateix moment, es duien a terme les tasques de desbrossament de l'accès pel Passeig i la neteja de la planta baixa. Molta feina per fer, però ben aviat podrem dir que SÍ QUE ES POT recuperar el Casal i omplir-lo de vida!
Aquí, una imatge de la jornada:
