Oh!! Benvinguts!! Passeu passeu...

Un gran regal!!!

Alguna companya, des de l'anonimat, ens ha regalat aquest petit conte per la bona feina feta. Aquests detalls, ens omplen de força i ens animen a no abandonar un camí que considerem ben legítim. 

Gaudiu-lo com nosaltres!

Recordo els estius a les piscines del Casal. Érem petites i fèiem passar la calor corrent d'una piscina a l'altre. Quan ens cansàvem de jugar, imaginàvem histories i construíem castells a l'aire i a l'aigua mentre els nostres pares parlaven dels nous blocs de pisos que creixien arreu de la ciutat. La piscina va tancar i cadascú va cercar el seu oasi on refugiar-se de la xafogor de l'asfalt. Mentrestant, les grues creixien imparables i desdibuixaven una ciutat que s'havia anat construint mica en mica, poc a poc. Les grues ens van tapar el cel i els somnis es van diluir entre l'ànsia i el ciment. La ciutat esdevingué un cementiri d'esquelets de blocs de pisos. Pisos que no havien estat construïts per viure-hi, crear una llar, compartir un espai... Sinó per que només uns pocs, visquessin molt bé. Ens van dir que ens esperéssim  que vindrien temps millors. Ens van dir que ajornéssim el present i hipotequéssim el futur. I que, si ens tiràvem a la piscina, vindria l'home del sac. Alguns dels nens amb qui jugàvem a la piscina van acceptar la renúncia. Altres, però, sempre que passàvem pel davant, ens entrava l'enyorança al veure els nostres somnis enredats entre esbarzers. Va ser aleshores quan ens vam retrobar. I el 20 de juliol vam entrar a les piscines, no per imaginar somnis, sinó per construir-hi realitats.

Crònica. Dijous 25 de juliol. Article de Maribel Nogué: Front la hipocresia, compromís!

Avui, pengem l'encertat article que una estimada (i també jove) companya ha publicat en un dels mitjans locals.

En breus, us posarem en dia del que hem anat realitzant al llarg d'aquesta primera setmana.

Gràcies de nou a totes i tots pel suport rebut!

Però ben bé de què es tracta?

Els nostres projectes necessiten espais!

Qui som?

Som un grup de joves implicats/des amb el teixit associatiu d'Igualada que s'ha anat reunint per analitzar i debatre les necessitats que tenim com a jovent. Fruit d'algunes converses es va decidir convocar una assemblea oberta per tal d'ampliar el debat a tothom que en volgués ser partícip. Aquesta assemblea va tenir lloc el passat 21 de juny sota el lema "Què necessitem els joves?"

Què necessitem?

Evidentment, com a joves, ens preocupen molts àmbits com la dificultat d'accedir el món laboral, la de pagar-nos els estudis o les dificultats d'emancipar-nos, tanmateix vam voler centrar la reclama en un àmbit que poc a poc la crisis va deixant de banda: la cultura i l'oci.

Som conscients que som una ciutat envejable a nivell de participació i implicació juvenil amb la ciutat i l'entorn, però que la manca d'espais i punts de trobada d'aquests joves fa que es perdi molta de la potencialitat que tenim.

Els nostres projectes necessiten espais. Aquesta va ser una de les reflexions de l'assemblea oberta, i es va decidir començar una campanya per poder demanar espais per les activitats del jovent, necessitem espais per pensar, per reunir-nos, per assajar, per parlar, per ballar, per pintar, per somiar, per estimar, per somriure, per crear, per créixer....

Què farem?

El proper dissabte 20 de juliol engeguem la campanya. El primer pas serà una cercavila jove informativa, sota el lema "Els nostres projectes necessiten espais!" que sortirà a les 18:00 de la plaça Pius XII, i en acabat a la mateixa plaça un sopar popular i un concert de petit format de l'HUGKAKE (cantant de rap igualadí). 

VINE DISSABTE 20 DE JULIOL! T'HI ESPEREM!

també podeu seguir-nos a twitter